Data d'alta al repositori: 2022-03-16
Resum: Com a conseqüència d’un creixement caòtic de l’eixample Cerdà a aquesta banda de la ciutat, la zona compresa entre les dues ‘esquerdes’ (una ‘natural’ que correspon al riu Besòs, i una altra ’artificial’ formada pel conjunt dels planejaments urbanístics de la Sagrera i Glòries, l’avinguda Meridiana, el ferrocarril i el Parc de la Ciutadella) marquen el límit i evidencien les diferències entre una ciutat ordenada, neta i que evoluciona, i una ciutat caòtica, estancada i a mig fer. D’altra banda, el planejament urbanístic del 22@ vigent des de l’any 2000 no fa més que empitjorar el problema d’aquest indret, ja que busca transformar un barri obsolet, tradicionalment industrial i productiu, en un pol de la innovació de la ciutat de Barcelona, però passant per sobre del barri i del poc teixit veïnal que queda, ja que en la pràctica, el 22@ substitueix un model productiu per un altre. La conseqüència de tots aquests fets deriva en una muralla residencial on es concentra quasi bé tota la població del barri i un gran buit central amb una densitat baixíssima conformat per grans solars i naus industrials. També es desencadena un procés clar de gentrificació al encarir-se la qualitat de vida, i per tant, el preu de l’accés a l’habitatge, al temps que el poder adquisitu d’alguna part de la ciutat disminueix. Podem concluir que aquest intramurs, aquest gran buit, a banda de ser una barrera física de la ciutat, també és una barrera que genera una segregació econòmica i socioresidencial que aïlla als barris més pobres. Així, el que la proposta buscarà és treure aquest caràcter de muralla i barrera del barri, mitjançant la potenciació de dos eixos, un cívic i de mobilitat tova, i un altre com a nou accés a la ciutat combinat amb un nou traçat de tramvia. A més, es proposa crear un barri d’espais flexibles i adaptables en el temps, ocupant tots aquells elements buits, recuperant edificis patrimonials i que son referents pels veïns, generant així una identitat de barri i uns pols d’activitat a escala metropolitana que funcionen com a catalitzadors. D’altra banda, creant-ne de nous per tal de generar un nou teixit residencial i que al mateix temps ens serveixen per contenir i controlar els grans espais buits i solars, conseqüència de l’enderrocament d’edificis pel pla 22@. Com a estratègia d’accés a l’habitatge, es proposa un model d’ocupació en funció de les condicions de cada unitat de convivència, pel que fa a la mida de l’habitatge i pel que fa al preu, amb la intenció de disminuir al màxim les desigualtats entre veïns.
Matèria: Model urbà
Idioma: cat
Àrees temàtiques: Arquitectura Architecture Arquitectura
Departament: Escola Tècnica Superior d'Arquitectura
Estudiant: Esteve Casañ, Javier
Curs acadèmic: 2020-2021
Títol en diferents idiomes: EL INTRAMUROS CONTEMPORÁNEO: HABITAR EL VACÍO. La ciudad adaptativa. Estrategias de ocupación selectiva en el tiempo en el barrio de Provençals del Poblenou THE CONTEMPORARY INTRAMURIES: INHABITING THE EMPTY. The adaptive city. Selective occupation strategies over time in Provençals del Poblenou
Data de la defensa del treball: 2021-07-28
Drets d'accés: info:eu-repo/semantics/openAccess
Paraules clau: Ciudad, Vacío, Habitar City, Empty, Inhabiting Ciutat, Buit, Habitar
Confidencialitat: No
Crèdits del TFG: 30
Títol en la llengua original: L’INTRAMURS CONTEMPORANI: HABITAR EL BUIT. La ciutat adaptativa. Estratègies d’ocupació selectiva en el temps al barri de Provençals del Poblenou
Director del projecte: Solé Gras, Josep Maria
Ensenyament(s): Arquitectura
Entitat: Universitat Rovira i Virgili (URV)
Repositori URV