Treballs Fi de Grau> Antropologia, Filosofia i Treball Social

Los ojos que ven. El perro guía como recurso

  • Dades identificatives

    Identificador: TFG:489
    Handle: http://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG489
  • Autors:

    Recasens Pujol, Jordina
  • Altres:

    Data d'alta al repositori: 2016-01-21
    Resum: El gos guia és considerat una eina de mobilitat personal per a persones amb discapacitat visual, auditiva, física, autisme o determinades malalties. En aquest article ens centrarem en el gos guia per a persones amb discapacitat visual i veurem que, tot i ser considerat un recurs que facilita en gran mesura la vida de les persones que els precisen, no és fàcil disposar-ne d’un. Aquest fet es deu a que el volum de demandes és superior al nombre de gossos guia que s’ofereixen i a tota una sèrie de factors que es debatran en el present article. Amb un mètode qualitatiu descriptiu format a través de l’opinió d’altres autors i implicats i una reflexió personal, es farà un anàlisi sobre què es troben els usuaris del gos guia al voler accedir a aquesta eina, alhora que es reflexionarà sobre el recurs per saber com podria millorar. The guide dog is considered to be a personal mobility tool for people with visual, auditory or physical disabilities, autism or other specific illnesses. In this report we will focus on the guide dog for people with visual impairment. And we will see that, although they are considered as a resource that improves the life of the people that need them, getting one is not so easy because the volume of demand is bigger than the number of guide dogs that are provided and also due to other factors that will be debated in this report. With a descriptive qualitative method set up through other authors and affected people’s opinion and a personal reflection, I will do an analysis of what the guide dogs users encounter when they try to get this tool. And at the same time, I will consider this resource in order to know how it could be improved. El perro guía es considerado una herramienta de movilidad personal para personas con discapacidad visual, auditiva, física, autismo o determinadas enfermedades. En este artículo nos centraremos en el perro guía para personas con discapacidad visual y veremos que, a pesar de ser considerado un recurso que facilita en gran medida la vida de las personas que los precisan, no es fácil disponer de uno. Esto se debe a que el volumen de demandas es superior al número de perros guía que se ofrecen y a toda una serie de factores que se debatirán en el presente artículo. Con un método cualitativo descriptivo formado a través de la opinión de otros autores e implicados y una reflexión personal, se hará un análisis sobre qué se encuentran los usuarios del perro guía al querer acceder a esta herramienta, a la vez que se reflexionará sobre el recurso para saber cómo podría mejorar.
    Matèria: Gossos d'assistència
    Idioma: spa
    Àrees temàtiques: Treball social Social Work Trabajo social
    Departament: Antropologia, Filosofia i Treball Social
    Estudiant: Recasens Pujol, Jordina
    Curs acadèmic: 2014-2015
    Títol en diferents idiomes: Els ulls que veuen. El gos guia com a recurs The seeing eye. The guide dog as a resource Los ojos que ven. El perro guía como recurso
    Data de la defensa del treball: 2015-05-26
    Drets d'accés: info:eu-repo/semantics/openAccess
    Paraules clau: Gos guia. Discapacitat visual. Recurs Guide dog. Visual impairment. Resource Perro Guía. Discapacidad visual. Recurso
    Confidencialitat: No
    Títol en la llengua original: Los ojos que ven. El perro guía como recurso
    Director del projecte: Zafra Aparici, Eva
    Ensenyament(s): Treball Social
    Entitat: Universitat Rovira i Virgili (URV)
  • Paraules clau:

    Treball social
    Social Work
    Trabajo social
    Gossos d'assistència
  • Documents:

  • Cerca a google

    Search to google scholar