Identificador: TFG:509
Autors: Calero Maqueda, Héctor
Resum:
Com tothom coneix, la comercialització de participacions preferents ha causat un gran malestar en la nostra societat. Estem parlant d’un instrument financer de caràcter complex que no atorga cap tipus de dret polític al seu titular, que té vocació de perpetuïtat, cotitzen en el mercat secundari i que, en cas de fallida de la entitat comercialitzadora, l’ordre de prelació dels seus titulars per cobrar es troba per darrera dels creditors comuns i subordinats. Actualment, es troben regulades, principalment, en la Llei 10/2014, d’Ordenació, Supervisió y Solvència de les Entitats de Crèdit, la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del Mercat de Valors i la Directiva 2004/39/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’abril de 2004, sobre mercats d’instruments financers. El punt màxim de la seva comercialització es va produir en 2008. Amb motiu de la crisis del sector financer, les entitats d’aquest sector necessitaven augmentar el seu patrimoni, per la qual cosa van utilitzar els estalvis dels seus propis clients i, utilitzant les participacions preferents, van aconseguir convertir aquests estalvis en capital propi. El principal problema és que la col·locació d’aquest instrument financer es va fer vulnerant tot tipus d’exigències legals, dins les quals és precís destacar el deure d’informació a l’inversor, tenint en compte que es tractava en la seva major part d’inversors minoristes, i el deure de diligència exigit a les pròpies entitats financeres. Endemés, en molts casos van sorgir conflictes d’interessos dels quals van sortir beneficiades les pròpies entitats. En aquesta situació, són molts els inversors minoristes que van perdre el seu capital invertit i estan lluitant en els tribunals que, en molts casos, estan estimant error en el consentiment en el moment de signar els contractes de subscripció, ja que van contractar un producte diferent al que els havien ofert.
Repositori URV