Identificador: TFG:514
Autors: España Lopez, Laura
Resum:
La prestació d’aliments a fills major d’edat al Codi Civil de Catalunya El dret d’ aliments es pot definir com la facultat jurídica que té una persona, anomenada alimentat, per exigir a una altra, anomenada alimentant, el necessari per subsistir. En concret, ens hem centrat als alimentós establerts en un procediment de ruptura matrimonial. En el cas del fills menors d’edat, no hi ha dubte en què han de prestar-se, però, en canvi, existeix una gran indeterminació en quant als fills majors d’edat; si deuen o no establir-se, en quines circumstàncies i, fins quant. En relació amb la quantia de la prestació, no existeix un criteri fixe per establir-se, com, per exemple, un percentatge dels ingressos nets del que la presta, sino que es segueix l’anomenat criteri de proporcionalitat, és a dir, es fixa en funció del binomi “ingressos alimentant – necessitats alimentat”. Per tant, s’establirà segons les circumstàncies de cada cas concret. Referent a la legitimació per reclamar els alimentós als fills majors d’edat, tant la doctrina com la jurisprudència, consideren que la ostenta el progenitor que conviu amb ells, que serà el que rebrà dita prestació i l’administrarà. La major problemàtica que sorgeix al voltant de la prestació d’aliments als fills majors d’edat, és en quines circumstàncies i fins quan ha de prestar-se. La legislació no estableix res en concret perquè no és possible fer-ho, sino que hem d’atendre cada cas en concret. Com regla general, la prestació es prorrogarà mentre es continuï la formació amb la deguda diligència, i durarà, depenent del jutjat que l’estableixi, fins la finalització dels estudis, estant en condicions de trobar un treball que li pugui reportar un ingressos suficients pel seu suport, o fins que trobi dit treball.
Repositori URV