Treballs Fi de Grau> Dret Públic

Expropiació forçosa: el preu just

  • Dades identificatives

    Identificador: TFG:530
    Handle: http://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG530
  • Autors:

    Jové Hernández, Víctor
  • Altres:

    Data d'alta al repositori: 2016-01-28
    Resum: L'ordenament jurídic preveu dos mecanismes per protegir el patrimoni d'una persona, això és: l'expropiació forçosa i la responsabilitat patrimonial de l'Administració Pública. La institució de l'expropiació forçosa és la privació singular i deliberada (imperativa) del patrimoni d'una persona o entitat, per una causa d'utilitat pública o interès social (art. 1.1 LEF). Així, la consecució dels interessos generals serà efectiva "mitjançant" la corresponent indemnització (art. 33.3 CE), que serà la compensació patrimonial en la persona expropiada. Tanmateix, la poca concreció de la Constitució sobre la naturalesa jurídica de la indemnització expropiatòria (el preu just) origina la discrepància del seu tractament, és a dir, si es configura com un requisit previ a l'expropiació o una conseqüència i efecte d'aquesta. Aquestes dues vessants de la indemnització són admeses pel Tribunal Constitucional des de la STC 166/1986, de 19 de desembre, F.J.13, les quals, alhora, estan regulades en el procediment general i en el d'urgència de la LEF, respectivament. En qualsevol cas, la determinació i el pagament del preu just són l'eix central de la institució de l'expropiació forçosa. D'altra banda, la generalització del procediment excepcional d'urgència (art. 52 LEF), a excepció de l'Administració Local, ha comportat la possible vulneració de la teoria del títol (el pagament) i el mode o traditio (l'acta d'ocupació). D'aquí deriva la discussió de certa doctrina (GARCÍA DE ENTERRÍA I TOMÁS-RAMÓN FERNÁNDEZ), afirmant que la Constitució determina la "regla del previ pagament", equiparant la paraula "mitjançant" amb "per mitjà de" (ANNEX 1). Per tant, l'expropiació no "és la reparació d'un dany prèviament consumat, sinó una compensació d'enriquiment patrimonial" (GARCÍA DE ENTERRÍA I TOMÁS-RAMÓN FERNÁNDEZ). En conclusió, la funció social del dret a la propietat delimitarà el seu contingut (art. 33.2 CE), sens perjudici dels límits i limitacions al seu exercici. The law provides two mechanisms to protect the heritage of a person, namely, the forced expropriation and patrimonial responsibility of the Public Administration. The institution of the forced expropriation is the singular and deliberate deprivation (mandatory) of the assets of a person or entity with a public purpose or social interest (art. 1.1 LEF). Thus, the achievement of general interest will effective "by" appropriate compensation (art. 33.3 CE), which will be the equity compensation in the person expropriated. However, the lack of specificity of the Constitution on the legal nature of the expropriation compensation (the right price) causes the discrepancy of treatment, therefore, if configured as a prior to expropriation or consequence and effect of this requirement. These two aspects of compensation are supported by the Constitutional Court from the STC 166/1986, of December 19, FJ13, which also are regulated in the general and emergency LEF respectively procedure. Finally, the determination and payment of fair compensation are the backbone of the institution the forced expropriation. On the other hand, the generalization of exceptional urgency procedure (art. 52 LEF), except for Local Government, it has meant the possible infringement of title theory (payment) and mode or traditio (the act of occupation). From here derives discussion of certain doctrine (GARCÍA DE ENTERRÍA I TOMÁS-RAMÓN FERNÁNDEZ), stating that the Constitution determines the "rule of previous payment" equating the word "by" with "through" (Appendix 1). Therefore, the no expropriation "is the repair of damage previously accomplished, but a equity compensation enrichment"(GARCÍA DE ENTERRERÍA I TOMÁS-RAMÓN FERNÁNDEZ). In conclusion, the social function of property rights defining its content, however the limits and restrictions of its exercise. El ordenamiento jurídico prevé dos mecanismos para proteger el patrimonio de una persona, a saber: la expropiación forzosa y la responsabilidad patrimonial de la Administración Pública. La institución de la expropiación forzosa es la privación singular y deliberada (imperativa) del patrimonio de una persona o entidad, por una causa de utilidad pública o interés social (art. 1.1 LEF). Así, la consecución de los intereses generales será efectiva "mediante" la correspondiente indemnización (art. 33.3 CE), que será la compensación patrimonial en la persona expropiada. Sin embargo, la poca concreción de la Constitución sobre la naturaleza jurídica de la indemnización expropiatoria (el justiprecio) origina la discrepancia de su tratamiento, es decir, si se configura como un requisito previo a la expropiación o una consecuencia y efecto de ésta. Estas dos vertientes de la indemnización son admitidas por el Tribunal Constitucional desde la STC 166/1986, de 19 de diciembre, F.J.13, las cuales, asimismo, están reguladas en el procedimiento general y en el de urgencia de la LEF, respectivamente. En cualquier caso, la determinación y el pago del justiprecio son el eje central de la institución de la expropiación forzosa. Por otro lado, la generalización del procedimiento excepcional de urgencia (art. 52 LEF), a excepción de la Administración Local, ha significado la posible vulneración de la teoría del título (el pago) y el modo o traditio (el acta de ocupación). De aquí deriva la discusión de cierta doctrina (GARCÍA DE ENTERRÍA I TOMÁS-RAMÓN FERNÁNDEZ), afirmando que la Constitución determina la "regla del previo pago", equiparando la palabra "mediante" con "por medio de" (ANEXO 1). Por lo tanto, la expropiación no "es la reparación de un daño previamente consumado, sino una compensación de enriquecimiento patrimonial" (GARCÍA DE ENTERRÍA I TOMÁSRAMÓN FERNÁNDEZ). En conclusión, la función social del derecho a la propiedad delimitará su contenido, sin perjuicio de los límites y limitaciones a su ejercicio.
    Matèria: Expropiació
    Idioma: Català
    Àrees temàtiques: Ciències jurídiques Juridical sciences Ciencias jurídicas
    Departament: Dret Públic
    Estudiant: Jové Hernández, Víctor
    Curs acadèmic: 2014-2015
    Títol en diferents idiomes: Expropiació forçosa: el preu just Forced Expropriation: the right price Expropiación forzosa: el justiprecio
    Data de la defensa del treball: 2015-05-27
    Paraules clau: dret a la propietat, expropiació forzosa, expedient del preu just property right, forced expropriation, file of the right price derecho a la propiedad, expropiación forzosa, expediente del justiprecio
    Confidencialitat: No
    Títol en la llengua original: Expropiació forçosa: el preu just
    Director del projecte: Cassany Virgili, Marta
    Ensenyament(s): Dret
    Entitat: Universitat Rovira i Virgili (URV)
  • Paraules clau:

    Ciències jurídiques
    Juridical sciences
    Ciencias jurídicas
    Expropiació
  • Documents:

  • Cerca a google

    Search to google scholar