Identificador: TFG:549
Autors: Prieto Albouy, Manuel
Resum:
El meu treball de fi de greu versa sobre una tema d’actualitat dins de l’activitat probatòria processal: la bona fe com a límit de la teoria dels fruits de l’arbre prohibit. Correspon a dos moments processals, tant a l’hora de l’obtenció com al moment de la seva pràctica. Segons la normativa al respecte, quan es tracta de proves s’imposa el límit dels Drets Fonamentals, imposant la nul·litat de valoració de la prova com a conseqüència en el cas que se’n vulnerés algun. Provinent de la jurisprudència d’Estats Units d’Amèrica, es va introduir la famosa teoria dels fruits de l’arbre prohibit a Espanya. Aquesta suposa l’eficàcia reflexa de la nul·litat probatòria, és a dir, les proves que derivin de la inicial, declarada nul·la, també seran nul·les, per l’efecte dominó que es crea. Si bé amb el pas del temps la teoria s’ha anat modulant, fins a establir-se una sèrie d’excepcions, amb la base de la connexió d’antijuricitat. Aquestes suposen la possible valoració i inclusió al procediment de les proves secundàries, exceptuant l’aplicació de la teoria. Tals limitacions són la troballa casual, el descobriment inevitable i la font independent. La més recent limitació, objecte del present estudi, és la bona fe. S’ha apreciat en supòsits on els funcionaris intervinents en diferents investigacions judicials en busca de matèria probatòria, convençuts de la correcta actuació que estan desenvolupant, la realitzen vulnerant algun Dret Fonamental, però per la seva bona fe actuant, es subsana i es valora per part dels Tribunals. Doncs amb el treball es va analitzar diferents sentències, a la par de la doctrina, per anar veient l’evolució des dels inicis de la implantació de la teoria a Nord-Amèrica comparant-ho amb Espanya, fins l’actualitat, observant que no hi ha unanimitat, i que evoluciona constantment.
Repositori URV