Identificador: TFG:586
Autors: Landete Oliva, Mónica
Resum:
El present treball té per objecte analitzar en què consisteix i com operen els principis de facilitat i disponibilitat probatòria establerts a l'art. 217 de la Llei d'Enjudiciament Civil, els quals s'encarreguen de flexibilitzar l'aplicació de les regles referents a la càrrega de la prova. Per fer-ho, en primer lloc, hem analitzat la càrrega de la prova en general, fent referència als seus orígens, a la seva finalitat, al seu modus operandi i als seus destinataris. Això, ens ha permès entendre molt millor com s'apliquen aquests principis, en els quals es basa aquest projecte. En segon lloc, hem determinat que la finalitat d'aquestes regles processals es gravar amb la càrrega de la prova a aquella part que es troba més pròxima a l'element probatori. En tercer lloc, hem procedit a analitzar cada concepte per separat fent referència a les seves similituds, les quals són més que abundants, i les seves diferències, quasi inapreciables; ja que, encara que, els mateixos jutges i tribunals els utilitzin de manera indistinta no significa que siguin conceptes sinònims entre si. Finalitzat aquest anàlisi, hem passat a estudiar com apliquen els òrgans judicials aquestes regles processals en casos reals, fent especial esmena a casos com: la negativa al sotmetiment a la prova de paternitat, la responsabilitat civil en la negligència mèdica, etc. Per concloure, hem arribat a una sèrie de conclusions finals, entre les quals hi cap destacar les següents: que les regles de la càrrega de la prova són d'aplicació subsidiària, això és, que únicament s'apliquen quan els fets en que es basa un procediment queden com a incerts; que la seva finalitat es protegir el dret a una tutela judicial efectiva; i que les destinataris no són només els jutges sinó també les parts.
Repositori URV