Data d'alta al repositori: 2016-07-07
Resum: Resum: S’ha demostrat que el control de glucèmia al pacient crític pot modificar l’evolució del pacient, pel que es de vital importància el seu control. Objectiu: Fer una revisió de la literatura sobre el control de glucèmia al pacient crític i l’interval adequat de valors de glucèmia per a aquest tipus de pacients amb la finalitat de unir i aclarir conceptes que permeti contribuir a la seguretat del pacient. Metodologia: Revisió bibliogràfica a las bases de dades: Cuidatge, Cuiden Plus, Dialnet Plus, PubMed i Cinhal. Es van influir aquells articles publicats des de 2007 al 2015 de caràcter qualitatiu, quantitatiu i de revisió escrits en espanyol y angles. Resultats: L’ hiperglucèmia d’estrès es una complicació molt freqüent al pacient crític que es desenvolupa com a una resposta fisiològica a una agressió al organisme, produint-se per una sèrie de alteracions hormonals que empitjoren el pronòstic del pacient. L’interval de valors de glucèmia al pacient crític més recomanat es de 140 a 180 mg/dl, essent la monitorització de la glucèmia un factor essencial per a minimitzar el risc d’aparició d’hipoglucèmies, que empitjoren l’evolució del pacient. Conclusions: L’ hiperglucèmia d’estrès es un factor freqüent al pacient crític, essent un marcador de morbimortalitat i utilitzant-se com a predictor del pronòstic. El tractament de la hiperglucèmia per estrès es realitza amb perfusió continua de insulina endovenosa, iniciant-se quan la glucèmia sigui superior a 180 mg/dl, mantenint-la entre 140 y 180 mg/dl, monitoritzant-la de forma horària fins a la seva estabilització. Paraules Clau: Hiperglucèmia, Control de glucèmia, Crític, Estrès. Abstract: Has been shown that glucose control in critically ill patients can modify the patient outcome, therefore it’s crucial its management. Objective: To review the literature of glycemic control in critically ill patients and the appropriate range of blood glucose levels in these patients in order to unite and clarify concepts that will contribute to patient safety. Methods: Literature review on the data bases Cuidatge, Cuiden Plus, Dialnet Plus, PubMed y Cinhal. Are included the qualitative, quantitative and review articles published from 2007 to 2015, written in Spanish and English. Results: Stress hyperglycemia is very common in critically ill patients, that develops as a physiological response to an attack on the body, producing hormonal changes that worsen the outcome of the patient. The recommended range of glucose in the critically ill patient is 140-180 mg/dl, being the blood glucose monitoring essential to minimize the risk of hypoglycemia, which also worsens the patient's progress. Conclusion: Stress hyperglycemia is a common factor in critically ill patients, being a morbidity marker and being used as a outcome predictor. The treatment of stress hyperglycemia is performed with continuous infusion of intravenous insulin, starting when glucose exceeds 180 mg/dl, and holding it between 140 and 180 mg/dl, monitoring it until its stabilization. Keywords: Hyperglycemia, Glucose control, Critically ill, Stress. Resumen: Se ha demostrado que el control de glucemia en el paciente crítico puede modificar la evolución del paciente, por lo que es de vital importancia su manejo. Objetivo: Hacer una revisión de la literatura sobre el control de glucemia en el paciente crítico y el intervalo adecuado de valores de glucemia en este tipo de pacientes con la finalidad de unir y aclarar conceptos que permitan contribuir en la seguridad del paciente. Metodología: Revisión bibliográfica en las bases de datos Cuidatge, Cuiden Plus, Dialnet Plus, PubMed y Cinhal. Se incluyeron aquellos artículos publicados desde 2007 al 2015 de carácter cualitativo, cuantitativo y de revisión, escritos en Español e Inglés. Resultados: La hiperglucemia de estrés es una complicación muy frecuente en el paciente crítico que se desarrolla como una respuesta fisiológica a una agresión al organismo, produciéndose por una serie de alteraciones hormonales que empeora el pronóstico del paciente. El intervalo de valores de glucemia en el paciente crítico más recomendado es de 140 a 180 mg/dl, siendo la monitorización de la glucemia un factor esencial para minimizar el riesgo de aparición de hipoglucemias, que empeoran la evolución del paciente. Conclusiones: La hiperglucemia por estrés es un factor frecuente en el paciente crítico, siendo marcador de morbimortalidad y utilizándose como predictor del pronóstico. El tratamiento de la hiperglucemia por estrés se realiza con perfusión continua de insulina endovenosa, iniciándose cuando la glucemia sea superior a 180 mg/dl, y manteniéndola entre 140 y 180 mg/dl, monitorizándola de forma horaria hasta su estabilización. Palabras clave: Hiperglucemia, Control de glucemia, Crítico, Estrés.
Matèria: Glucèmia
Idioma: Castellà
Àrees temàtiques: Ciències de la salut Health sciences Ciencias de la salud
Departament: Infermeria
Estudiant: Puerta Benito, Juan Manuel
Curs acadèmic: 2015-2016
Títol en diferents idiomes: Control de glucèmia al pacient crític: Revisió Bibliogràfica Glucose Control in critically ill patients: Literature Review Control de glucemia en el paciente crítico: Revisión bibliográfica
Data de la defensa del treball: 2016-08-06
Paraules clau: Hiperglucèmia, Control de glucèmia, Crític Hyperglycemia, Glucose control, Critically ill Hiperglucemia, Control de glucemia, Crítico
Confidencialitat: No
Crèdits del TFG: 12
Títol en la llengua original: Control de glucemia en el paciente crítico: Revisión bibliográfica
Director del projecte: Yepes Trigueros, José Manuel
Ensenyament(s): Infermeria
Entitat: Universitat Rovira i Virgili (URV)
Repositori URV