Control de glucèmia al pacient crític: Revisió Bibliogràfica

Identificador:  TFG:773

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG773

Autors:  Puerta Benito, Juan Manuel

Resum:
Resum: S’ha demostrat que el control de glucèmia al pacient crític pot modificar l’evolució del pacient, pel que es de vital importància el seu control. Objectiu: Fer una revisió de la literatura sobre el control de glucèmia al pacient crític i l’interval adequat de valors de glucèmia per a aquest tipus de pacients amb la finalitat de unir i aclarir conceptes que permeti contribuir a la seguretat del pacient. Metodologia: Revisió bibliogràfica a las bases de dades: Cuidatge, Cuiden Plus, Dialnet Plus, PubMed i Cinhal. Es van influir aquells articles publicats des de 2007 al 2015 de caràcter qualitatiu, quantitatiu i de revisió escrits en espanyol y angles. Resultats: L’ hiperglucèmia d’estrès es una complicació molt freqüent al pacient crític que es desenvolupa com a una resposta fisiològica a una agressió al organisme, produint-se per una sèrie de alteracions hormonals que empitjoren el pronòstic del pacient. L’interval de valors de glucèmia al pacient crític més recomanat es de 140 a 180 mg/dl, essent la monitorització de la glucèmia un factor essencial per a minimitzar el risc d’aparició d’hipoglucèmies, que empitjoren l’evolució del pacient. Conclusions: L’ hiperglucèmia d’estrès es un factor freqüent al pacient crític, essent un marcador de morbimortalitat i utilitzant-se com a predictor del pronòstic. El tractament de la hiperglucèmia per estrès es realitza amb perfusió continua de insulina endovenosa, iniciant-se quan la glucèmia sigui superior a 180 mg/dl, mantenint-la entre 140 y 180 mg/dl, monitoritzant-la de forma horària fins a la seva estabilització. Paraules Clau: Hiperglucèmia, Control de glucèmia, Crític, Estrès.