Repositori URV

Data d'alta al repositori: 2016-09-05

Resum: Introducció. Els embarassos en dones amb obesitat mòrbida suposen un risc molt alt d’aparició de complicacions durant l’embaràs, el part i el postpart. Cada cop més dones en edat fèrtil se sotmeten al Bypass Gastrojejunal en Y de Roux (BPGJYR) o a una Gastrectomia vertical (GV), fet que implica la possibilitat de gestació posterior, i cal saber la relació benefici-risc existent per tal de fer una bona intervenció terapèutica i un bon seguiment. Disseny de l’estudi. Hem realitzat una revisió sistemàtica de 17 publicacions en les quals s’estudiaven les possibles complicacions i beneficis de les intervencions sobre els resultats neonatals i/o obstètrics. Objectiu. Comparar els efectes neonatals de mares operades d’un BPGJYR o una GV amb els de les mares amb obesitat no operades. Resultats. Pel que fa a la prevalença d’obesitat materna, no hem trobat suficient evidència científica que ens permeti afirmar que hi ha una menor taxa d’aquesta després de sotmetre’s a un d’aquests procediments bariàtrics, així com tampoc n’hem trobat respecte a la hipòtesi d’una major prevalença d’embarassos després de la cirurgia bariàtrica, per tant, no podem corroborar aquesta premissa. Les complicacions maternes durant l’embaràs diferien entre els dos grups. Per una banda, la freqüència de desordres hipertensius i de diabetis mellitus gestacional (DMG) era inferior en dones operades d’un BPGJYR. Per altra banda, el risc de cesària era semblant tant en les dones operades com les que no estaven exposades a la cirurgia; i en referència al risc de prematuritat, hi ha autors que declaraven que es reduïa amb la intervenció quirúrgica, mentre que d’altres concloïen que se n’augmentava el risc. Pel que fa als resultats neonatals, el BPGJYR disminuïa significativament el risc de macrosomia i de nadons grans per edat gestacional (GEG) (p<0,05), però alhora, augmentava significativament el risc de néixer petits per edat gestacional (PEG) (p<0,05). Comparant ambdós grups, la mitjana de pes al néixer total era de 3.328,23 g, el pes mitjà dels nadons de mares operades era de 3.153,33 g i el dels nadons de les mares control era de 3.478,14 g (p=0,003). El risc de desenvolupar malformacions congènites no mostrava diferències estadísticament significatives entre els grups (p>0,05). La deficiència de ferro era major en el BPGJYR que no pas en la GV. També hem vist que el BPGJYR contribuïa a desenvolupar deficiència de vitamina D. Per últim, la majoria d’autors recomanaven deixar un interval de temps entre la cirurgia i l’embaràs d’entre 12 i 18 mesos, de manera per tal d’evitar complicacions causades per la pèrdua de pes pronunciada al llarg d’aquest temps. No obstant, no s’han observat diferències significatives pel que fa a aquestes complicacions entre dones que esperaven el temps recomanat i les que es quedaven embarassades abans. Conclusions. No hem pogut determinar si hi ha major prevalença d’embarassos després d’un BPGJYR o una GV per falta d’evidència a la literatura científica. Les dones sotmeses a un Bypass Gastrojejunal en Y de Roux pateixen menys desordres hipertensius i DMG que les no operades. En contrast, la taxa de cesària és similar en ambdós grups i, finalment, hi ha controvèrsia amb el risc de prematuritat, ja que alguns autors afirmen que disminueix postoperatòriament i d’altres no. Els nadons de les mares operades mostren menor risc de néixer macrosòmics i GEG, però també un major risc de ser PEG. Podem afirmar que els nadons de mares operades tenen un pes al néixer significativament menor que els del grup control. La deficiència de ferro i vitamina D són majors en el BPGJYR. Finalment, l’interval cirurgia-embaràs recomanat per a obtenir millor resultats materno-fetals és de 12-18 mesos, tot i que no hi ha suficient evidència que suporti aquesta premissa, fet pel qual es requereix més recerca. Paraules clau: Bypass Gastrojejunal en Y de Roux; Gastrectomia Vertical; gestació; resultats neonatals; resultats obstètrics. Background. The pregnancies in morbidly obese women are at high risk of developing pregnancy, delivery and postpartum complications. There are everyday more women in childbearing age who undergo bariatric surgery procedure, mainly the Roux-en-Y Gastrojejunal Bypass (RYGJBP) or the Sleeve Gastrectomy (SG), which implies the possibility of conceiving postoperatively. Therefore, there is an existent need to know the benefit-risk relationship of the surgery and the obstetrical and neonatal outcomes in order to do an appropriate therapeutic intervention and follow-up. Study design. From June 2015 to February 2016, we have done a systematic review of 17 publications in which the authors studied the possible complications and benefits of the bariatric procedures mentioned on the obstetrical and neonatal outcomes. Objective. To compare the neonatal effects before and after the mother has undergone the RYGJBP or the SG. Results. Regarding the maternal obesity prevalence, we have not found enough scientific evidence that allows us to state that there is a lower rate of it after undergoing one of those surgical procedures, nor about the hypothesis of higher pregnancy prevalence after bariatric surgery. Furthermore, we cannot confirm such premise. The maternal complications during pregnancy differed between the two groups. On the one hand, the hypertensive disorders and gestational diabetes (GD) frequencies were lower in women who underwent a RYGJBP. On the other hand, the cesarean section risk was similar in both exposed and not exposed to surgery women. Taking the risk of prematurity into account, there were authors who stated that it was reduced after the surgical intervention, whereas others believed that it was increased. Regarding the neonatal outcomes, the RYGJBP significantly diminished the risk of macrosomic and large for gestational age (LGA) neonates (p<0.05), but, at the same time, it significantly increased the risk of small for gestational age neonates (SGA) (p<0.05). Comparing both groups, the total birth weight average was 3328.23 g, the birth weight average of neonates from operated women was 3153.33 g and it was 3478.14 g in those born from control women (p=0.003). The risk of developing congenital malformations showed no statistically significant differences between groups (p>0.05). The iron deficiency was higher after a RYGJBP than after a SG. We have also seen that the RYGJBP contributed in developing vitamin D deficiency. Finally, most of the authors recommended waiting from 12 to 18 months after the surgery to conceive, in order to avoid complications caused by the massive weight loss during that time interval. Nevertheless, significant differences regarding those complications have not been shown between women who certainly waited that time interval and those who did not do so. Conclusions. We have not been able to determine if there is a higher prevalence of pregnancies after a RYGJBP or a SG due to the lack of evidence in the scientific literature. The women who underwent a Roux-en-Y gastrojejunal bypass suffer from less hypertensive disorders and gestational diabetes than those who were not operated. In contrast, the rate of cesarean sections is similar in both groups and, finally, there is controversy with the risk of prematurity, given that some authors state that it diminishes postoperatively and some others do not. Operated mothers show a lower risk of having macrosomic and LGE offspring, but also a higher risk of having SGE neonates. We can state that neonates from women who underwent surgery have a significantly lower birth weight than those from the control group. The iron and vitamin D deficiency are higher after a RYGJBP. Finally, the recommended surgery-to-conception interval in order to obtain better materno-fetal outcomes rises from 12 to 18 months, even though there is not enough evidence to back up this premise. Key words: Roux-en-Y Gastrojejunal Bypass; Sleeve Gastrectomy; gestation; neonatal outcomes; obstetrical outcomes. Introducción: Los embarazos en mujeres con obesidad mórbida suponen un riesgo muy alto de complicaciones durante el embarazo, el parto y el posparto. Cada vez más mujeres en edad fértil se someten a un bypass gastroyeyunal en Y de Roux (BPGJYR) o a una Gastrectomía vertical (GV), hecho que implica la posibilidad de gestación posterior, y es necesario saber la relación beneficio-riesgo existente para poder hacer una buena intervención terapéutica y un buen seguimiento. Diseño del estudio. Hemos realizado una revisión sistemática de 17 publicaciones en las cuales se estudiaban las posibles complicaciones y beneficios de las intervenciones sobre los resultados neonatales y/o los obstétricos. Objectivo. Comparar los efectos neonatales de madres operadas de un BPGYYR o una GV con los de las madres con obesidad no operadas. Resultados. Por lo que respecta a la obesidad materna, no hemos encontrado suficiente evidencia científica que nos permita afirmar que hay una menor tasa de ésta después de someterse a uno de estos procedimientos quirúrgicos, así como tampoco la hemos encontrado respecto a la hipótesis de una mayor prevalencia de embarazos después de la cirugía bariátrica, por lo que no podemos corroborar esta premisa. Las complicaciones maternas durante el embarazo difieren entre los dos grupos. Por un lado, la frecuencia de alteraciones hipertensivas y de diabetes mellitus gestacional (DMG) era inferior en mujeres operadas de un BPGYYR. Por otro lado, el riesgo de cesárea era parecido tanto en mujeres operadas como en las que no estuvieron expuestas a la cirugía; y en referencia al riesgo de prematuridad, hay autores que declaraban que se reducía con la intervención quirúrgica, mientras que otros concluyen que se aumentaba el riesgo. Por lo que respeta a los resultados neonatales, el BPGYYR disminuía significativamente el riesgo de macrosomía y de neonatos grandes por edad gestacional (GEG) (p<0,05), pero a la vez, aumentaba significativamente el riesgo de nacer pequeños por edad gestacional (PEG) (p<0,05). Comparando ambos grupos, la media de peso al nacer total era de 3.328,23 g, el peso medio de neonatos de madres operadas era de 3.153,33 g y el de neonatos de las madres control era de 3.478,14 g (p=0,003). El riesgo de desarrollar malformaciones congénitas no mostraba diferencias estadísticamente significativas entre los grupos (p>0,05). La deficiencia de hierro era mayor en el BPGYYR que no en la GV. También hemos visto que el BPGYYR contribuía a desarrollar deficiencia de vitamina D. Por último, la mayoría de autores recomendaban dejar un intervalo de tiempo entre la cirugía y el embarazo de entre 12 y 18 meses, de forma que se evitaran complicaciones causadas por la pérdida de peso pronunciada a lo largo de este tiempo. Sin embargo, no se han observado diferencias significativas por lo que respecta a estas complicaciones entre mujeres que esperaban el tiempo recomendado y las que se quedaban embarazadas antes. Conclusiones. No hemos podido determinar si hay mayor prevalencia de embarazos después de un BPGYYR o una GV por falta de evidencia en la literatura científica. Las mujeres sometidas a un bypass gastroyeyunal en Y de Roux sufren menos alteraciones hipertensivas y DMG que las no operadas. En contraste, la tasa de cesárea es similar en ambos grupos y, finalmente, hay controversia con el riesgo de prematuridad, ya que algunos autores afirman que disminuye postoperatoriamente y otros no. Los recién nacidos de las madres operadas muestran un riesgo menor de ser macrosómicos y GEG, pero también un riesgo mayor de ser PEG. Podemos afirmar que los neonatos de madres operadas tienen un peso al nacer significativamente menor que los del grupo control. Las deficiencias de hierro y de vitamina D son mayores después de un BPGYYR. Finalmente, el intervalo cirugía-embarazo recomendado para obtener mejores resultados materno-fetales es de 12-18 meses, aunque no hay suficiente evidencia que respalde esta premisa, por lo que se requiere más investigación. Palabras clave: Bypass Gastroyeyunal en Y de Roux; Gastrectomía Vertical; gestación; resultados neonatales; resultados obstétricos.

Matèria: Embarassades -- Cirurgia

Idioma: Català

Codirector del treball: Del Castillo Déjardin, Daniel

Àrees temàtiques: Ciències de la salut Health sciences Ciencias de la salud

Departament: Medicina i Cirurgia

Estudiant: Rodríguez Tomàs, Elisabet ; Tuset Martínez, Anna

Curs acadèmic: 2015-2016

Títol en diferents idiomes: Efectes del Bypass Gastrojejunal en Y de Roux i de la Gastrectomia Vertical, abans i després de la gestació, sobre els resultats neonatals: Revisió sistemàtica. Effects of Roux-en-Y Gastric Bypass and Sleeve Gastrectomy, before and after gestation, on the neonatal outcomes: Systematic Review. Efectos del Bypass Gastroyeyunal en Y de Roux y de la Gastrectomía Vertical, antes y después de la gestación, sobre los resultados neonatales: Revisión sistemática.

Data de la defensa del treball: 2016-05-20

Paraules clau: Gestació, resultats neonatals, Bypass Gastrojejunal en Y de Roux. Gestation, neonatal outcomes, Roux-en-Y Gastric Bypass. Gestación, resultados neonatales, Bypass Gastroyeyunal en Y de Roux.

Confidencialitat: No

Crèdits del TFG: 9

Títol en la llengua original: Efectes del Bypass Gastrojejunal en Y de Roux i de la Gastrectomia Vertical, abans i després de la gestació, sobre els resultats neonatals: Revisió sistemàtica.

Director del projecte: Sabench Pereferrer, Fàtima

Ensenyament(s): Nutrició Humana i Dietètica

Entitat: Universitat Rovira i Virgili (URV)