Creation date in repository: 2015-12-03

Abstract: Tot i el recent auge dels desnonaments conjunturals arran de la darrera crisi econòmica, paral·lelament i de forma crònica, han existit i existeixen uns altres desnonaments estructurals: aquells que afecten a les persones més vulnerables de la societat i que generalment es donen als barris perifèrics de les grans urbs. Els casos dels barris de La Teja, Montevideo (Uruguai), i Campclar, Tarragona, són dos exemples de barris que tot i estar en contextos político-socials diversos han seguit un procediment semblant pel que fa en matèria d’habitatge. Ambdós barris, reiteradament intervinguts per l’Estat, disposen d’una gran quantitat d’habitatges de protecció oficial on l’ocupació irregular per diferents vies ha estat molt freqüent. No obstant, en els dos casos, l’Estat ha decidit no desallotjar a les persones que han ocupat aquests habitatges públics. És aquesta resposta estatal una solució als problemes dels barris i que garanteix el dret a l’habitatge, o per contra només serveix com a resolució a una irregularitat administrativa, que conseqüentment, perpetua la guetització als barris perifèrics? Al següent article es pretén debatre aquesta solució proposada per les Administracions des d’un punt de vista social i crític, tenint en compte, per una banda el dret humà i social que garanteix el dret a l’habitatge, i per l’altra, les conseqüències a llarg termini de la regularització dels esmentats casos. In spite of the recent increase in conjunctural evictions due to the economic recession, previously and chronically other structural evictions have existed: those which affect the most vulnerable people in society and which occur in the slums in large cities. The cases of La Teja (Montevideo) and Campclar (Tarragona) exemplify two neighbourhoods which despite being in different political and social contexts, have both followed a similar process with regard to housing. Both slums, where the State repeatedly intervenes have a large amount of subsidised housing where irregular squatting or occupancy has been frequent. However, in both cases, the State has decided not to evict those people who have occupied these council houses. Is the State response a good solution to the problems which arise in these neighbourhoods, and does it guarantee the right to housing, or rather is it simply a solution to an administrative irregularity which consequently perpetuates the ghettoization in slums? The following article attempts to discuss this solution proposed by the Administration from a social and critical point of view, taking into consideration, on the one hand, the human and social right to housing, and on the other hand, the long term consequences of regulating these cases. A pesar del reciente auge de los desahucios coyunturales a raíz de la última crisis económica, paralelamente y de forma crónica, han existido y existen otros desahucios estructurales: esos que afectan a las personas más vulnerables de la sociedad y que generalmente se dan en los barrios periféricos de las grandes ciudades. Los casos de los barrios de La Teja, Montevideo (Uruguay) y Campclar, Tarragona, son dos ejemplos de barrios que aún estando en contextos políticosociales diferentes, han seguido un procedimiento parecido por lo que en materia de vivienda se refiere. Ambos barrios, reiteradamente intervenidos por el Estado, disponen de una gran cantidad de viviendas de protección oficial donde la ocupación irregular mediante distintas vías ha sido muy frecuente. No obstante, en los dos barrios, el Estado ha decidido no desahuciar a las personas que han ocupado dichas viviendas. ¿Es esta respuesta estatal una solución a los problemas de los barrios y que garantiza el derecho a la vivienda, o por el contrario sólo sirve como una resolución a una irregularidad administrativa, que consecuentemente perpetua la guetización en los barrios periféricos? En el siguiente artículo se pretende debatir esta solución propuesta por las Administraciones desde un punto de vista social y crítico, teniendo en cuenta, por un lado el derecho humano y social que garantiza el derecho a la vivienda, y por el otro, las consecuencias a largo plazo de la regularización de dichos casos.

Subject: Desnonament

Language: cat

Subject areas: Treball social Social Work Trabajo social

Department: Antropologia, Filosofia i Treball Social

Student: Escuté Trilla, Patrícia

Academic year: 2014-2015

Title in different languages: El no-desnonament com a resposta estatal Non-eviction as a State solution El no-desahucio como respuesta estatal

Work's public defense date: 2015-05-25

Access rights: info:eu-repo/semantics/openAccess

Keywords: desnonaments, barris perifèrics, habitatges de protecció oficial evictions, slums, subsidied housing desahucios, barrios perifericos, viviendas de protección oficial

Confidenciality: No

Title in original language: El no-desnonament com a resposta estatal

Project director: Torrens, Ramona

Education area(s): Treball Social

Entity: Universitat Rovira i Virgili (URV)