Identificador: TFG:1725
Autores: Calp Galbis, Alicia
Resumen:
Actualment, el part prematur és un problema de salut perinatal en tot el món, ja que s’estima que naixen al voltant de 20 milions de nens amb pes menor de 2500g. Recentment, ha hagut una gran millora en la neonatologia gràcies a l’avanç tecnològic, però van apareixen repercussions al llarg del temps amb els nadons que passaren un temps a les unitats de cures intensives neonatals. Així doncs, apareix el mètode NIDCAP (Newborn Individualizes Developmental and Assessment Program), on les cures neonatals estan centrades en el desenvolupament. Aquest mètode, està altament lligat amb la relació que els pares poden establir durant el temps de ingrés dels seus nadons prematurs. Amb aquest treball de revisió bibliogràfica, analitzarem estudis amb la intenció de demostrar la relació entre els pares i els nadons que s’estableix en diferents unitats intensives neonatals i les seves repercussions. A més, ens interessarem per altres procediments en els que hi participen els pares de primera mà, com pugui ser la lactància materna, l’estimulació auditoria, tàctil, vestibular i visual, i el mètode mare cangur. A pesar que molts dels estudis seleccionats arriben a la conclusió de que aquest mètode produeix avantatges, no hi ha evidència científica suficient i estandarditzada per creure plenament en l’eficàcia d’aquest a llarg termini. A més, es mostra que la satisfacció dels pares està plenament relaciona amb el temps que hi poden passar junt al seu nadó, en la participació de les cures i en la relació que presenten amb el personal infermer. En definitiva, aquest mètode no ha demostrat ningun perjudici per al recent nascut prematur i afavoreix l’establiment del vincle patern i la seva participació en les cures del nadó.
Repositori URV