Identificador: TFG:2086
Autores: Martínez Cid, Dana
Resumen:
La Síndrome del Distrés Respiratori és un trastorn del nounat prematur, nascut viu abans de les 37 setmanes de gestació, relacionant-se amb la immaduresa pulmonar i amb l'absència o el dèficit de surfactant, produint un treball respiratori excessiu per tornar a obrir els alvèols col·lapsats. El tractament amb surfactant exogen ha ajudat a disminuir la tensió superficial alveolar, evitant d’aquesta manera les atelèctasis i dur a terme un eficient intercanvi de gasos. Aquest estudi té com a objectiu comparar les diferents tècniques utilitzades en l’administració del surfactant en nadons prematurs amb aquesta síndrome, analitzar els estudis publicats per actualitzar coneixements i identificar el mètode que millor redueixi les complicacions, la mortalitat i la necessitat de ventilació mecànica. També es mostren algunes cures al nounat prematur en les tècniques d’administració, ajudant d’aquesta manera a mantenir la integritat del sistema respiratori. Hem realitzat una cerca bibliogràfica d’articles publicats entre els anys 2013 i 2018, utilitzant les següents bases de dades: Scielo, Scopus, PubMed, Cinahl i Google Acadèmic. Es van obtenir un total de 339 estudis, dels quals en vam seleccionar 19, un cop aplicats els criteris d’inclusió i exclusió. En els resultats obtinguts s’han analitzat els tipus d’estudis, el total de nadons en cada tècnica, agrupats segons la invasivitat i les comparacions entre tècniques per veure quines són les més efectives i segures. S’ha demostrat que les mínimament invasives presenten una millor eficàcia i seguretat que les invasives i no invasives, sent un gran avanç en el tractament de la SDR i en la cura integral del nounat prematur, disminuint les complicacions, la mortalitat i la necessitat de ventilació mecànica. El paper d’infermeria és important a l’hora de tenir en compte les cures integrals i la vigilància contínua als nadons prematurs, igual que l’assistència a la família i la humanització de la UCIN.
Repositori URV