Fecha de alta en el repositorio: 2019-09-27
Resumen: En ciertas respuestas inflamatorias, los infiltrados linfocíticos se agrupan en conjuntos organizados que pueden permanecer durante mucho tiempo en el tejido. Existen nuevas evidencias de que estos folículos contribuyen al mantenimiento de la inflamación crónica mediante una respuesta autoinmune sostenida a lo largo del tiempo. Se cree que la neogénesis linfoide, el proceso de formación de estos agregados compartimentados, está dirigida por las quimiocinas linfoides. Sin embargo, los tipos celulares implicados tras una isquemia cerebral aguda se desconocen, por lo que este proyecto estudia el papel de la microglía residente. Se usaron ratones Cx3cr1.FiDTR para eliminar la microglía 11 después de inducir un ictus. Los ratones fueron sometidos a una oclusión de la arteria cerebral media durante 60 minutos y las muestras se extrajeron 14 días después de la cirugía. Se podido comprobar que Cx3cr1.FiDTR es un modelo de ratón sólido para estudiar las funciones de la microglía después de un accidente cerebrovascular. Los análisis inmunohistológicos y de expresión mostraron que la eliminación de la microglía conduce a la inhibición de la acumulación de linfocitos en el cerebro 14 días después del accidente cerebrovascular. En comparación con datos obtenidos en estudios previos en ratones WT y 2D2, los ratones Cx3cr1.FiDTR presentaron un perfil de expresión de citoquinas distinto después del accidente cerebrovascular. Se observaron niveles más bajos de ARNm de las quimiocinas linfoides Cxcl13, Cxcl12 y Ccl19. Además, los genes Ltβ y Cxcr5 presentaron una tendencia no significativa hacia una expresión disminuida. Con respecto a otras poblaciones mieloides, la eliminación de la microglía no alteró el reclutamiento de monocitos infiltrados ni de macrófagos. Por lo tanto, se puede concluir que la microglía residente es esencialmente necesaria en la neogénesis linfoide y está involucrada activamente en los cambios moleculares desencadenados después de la isquemia cerebral en ratones. Palabras clave: folículos linfoides, neogénesis linfoide, isquemia, microglía, Cx3cr1 In certain inflammatory responses, it has been observed that lymphocytic infiltrates cluster in organized assemblies that can remain in the tissue for a long time. There is emerging evidence that these lymphoid follicles contribute to the maintenance of chronic inflammation through a sustained autoimmune response over time. Lymphoid neogenesis, the process of formation of these compartmentalized aggregates, is thought to be driven by lymphoid chemokines. However, the cell types involved after an acute cerebral ischemia remains unknown, which made us hypothesize about the role or resident microglia. Cx3cr1.FiDTR was used to deplete microglia at day 11 post-stroke. Mice underwent a middle cerebral artery occlusion during 60 minutes and samples were extracted 14 days after the surgery. Cx3cr1.FiDTR was found to be a consistent mouse model to study microglia functions after stroke. Nonetheless, a longer extent of the depletion would enable better research on long-term effects of this cellular subset. Immunohistological and expression analyses showed that depletion of resident microglia leads to an inhibition of lymphocytic accumulation in the brain 14 days after stroke. Cx3cr1.FiDTR mice also presented an altered cytokine expression profile after stroke, when compared to our previous data obtained in wild-type and 2D2 mice. We observed lower mRNA levels of the lymphoid chemokines Cxcl13, Cxcl12, and Ccl19. Ltβ and Cxcr5 genes presented a not significant tendency towards a decreased expression. Regarding to other myeloid populations, microglia depletion did not appear to change the recruitment of infiltrating monocytes and monocyte-derived macrophages. Therefore, it can be concluded that resident microglia is essentially needed in lymphoid neogenesis and its actively involved in the molecular changes triggered after cerebral ischemia in mice. Keywords: lymphoid follicles, lymphoid neogenesis, ischemia, microglia, Cx3cr1 En determinades respostes inflamatòries, s'ha observat que els infiltrats limfocítics s'agrupen en conjunts organitzats que poden romandre en el teixit durant molt de temps. Hi ha proves emergents que aquests fol·licles limfoides contribueixen al manteniment de la inflamació crònica mitjançant una resposta autoimmune sostinguda al llarg del temps. Es creu que la neogènesi limfoide, el procés de formació d'aquests agregats compartimentats, està impulsada per quimiocines limfoides. Tanmateix, els tipus de cèl·lules implicades després d'una isquèmia cerebral aguda segueixen sent desconeguts, cosa que ens va fer plantejar hipòtesis sobre el paper o la microglia resident. Cx3cr1.FiDTR es va utilitzar per esgotar la microglia el dia 11 després de l'ictus. Els ratolins van patir una oclusió de l'artèria cerebral mitjana durant 60 minuts i es van extreure mostres 14 dies després de la cirurgia. Es va trobar que Cx3cr1.FiDTR era un model de ratolí consistent per estudiar les funcions de la microglia després de l'ictus. No obstant això, una extensió més llarga de l'esgotament permetria una millor investigació sobre els efectes a llarg termini d'aquest subconjunt cel·lular. Les anàlisis immunohistològiques i d'expressió van demostrar que l'esgotament de la microglia resident condueix a una inhibició de l'acumulació limfocítica al cervell 14 dies després de l'ictus. Els ratolins Cx3cr1.FiDTR també van presentar un perfil d'expressió de citocines alterat després de l'ictus, en comparació amb les nostres dades anteriors obtingudes en ratolins de tipus salvatge i 2D2. Hem observat nivells més baixos d'ARNm de les quimiocines limfoides Cxcl13, Cxcl12 i Ccl19. Els gens Ltβ i Cxcr5 van presentar una tendència no significativa cap a una disminució de l'expressió. Pel que fa a altres poblacions mieloides, l'esgotament de la microglia no semblava canviar el reclutament de monòcits infiltrats i macròfags derivats de monòcits. Per tant, es pot concloure que la microglia resident és essencialment necessària en la neogènesi limfoide i està implicada activament en els canvis moleculars desencadenats després de la isquèmia cerebral en ratolins. Paraules clau: fol·licles limfoides, neogènesi limfoide, isquèmia, microglia, Cx3cr1.
Materia: Bioquímica i biotecnologia
Idioma: en
Áreas temáticas: Bioquímica y biotecnología Biochemistry and biotechnology Bioquímica i biotecnologia
Departamento: Bioquímica i Biotecnologia
Estudiante: Peiró Moreno, Carla
Curso académico: 2018-2019
Título en diferentes idiomas: Rol de la microglía residente en la neogénesis linfoide después de una isquemia cerebral en ratones Role of resident microglia in lymphoid neogenesis after rodent cerebral ischemia Rol de la micròglia resident en la neogènesi limfoide després d'una isquèmia cerebral en ratolins
Fecha de la defensa del treball: 2019-06-28
Derechos de acceso: info:eu-repo/semantics/openAccess
Palabras clave: neogénesis linfoide, isquemia, microglia lymphoid neogenesis, ischemia, microglia neogènesi limfoide, isquèmia, micròglia
Confidencialidad: No
Título en la lengua original: Role of resident microglia in lymphoid neogenesis after rodent cerebral ischemia
Director del proyecto: García Sánchez, Dania; Meisel, Andreas; Berchtold, Daniel
Enseñanza(s): Bioquímica i Biologia Molecular
Entidad: Universitat Rovira i Virgili (URV)
Repositori URV