Fecha de alta en el repositorio: 2021-02-08
Resumen: No consta El presente trabajo propone una aproximación al proceso de diversificación del español de América durante el s. XIX después de tres siglos de unidad lingüística. Tras la llegada del español al Nuevo Continente, sus distintas variedades dialectales desarrollaron unas dinámicas de convergencia que propiciaron un fenómeno de nivelación lingüística que, a su vez, dio lugar a la aparición de una koiné americana que habría de permanecer prácticamente intacta durante trescientos años. Con la eclosión de las independencias, y tras romper con la metrópoli, irrumpió con fuerza en el panorama sociopolítico un apasionado debate filológico cuyo objetivo era determinar si la nueva América hispana debía permanecer fiel a la norma peninsular o, por el contrario, potenciar y dignificar las peculiaridades del habla americana en cada una de las nuevas naciones. Así las cosas, la dicotomía lengua/identidad se erige en verdadera protagonista de la controversia: en la nueva América independiente, la voluntad de construir nuevos países con identidades claramente diferenciadas entre sí y, especialmente, diferentes a la española, será un agente tan importante para la evolución de la lengua como lo pueden ser la historia o la sociedad. Junto a las políticas lingüísticas, la literatura también jugó su papel en esta manipulación de los lingüístico como instrumento de construcción nacional —se analiza aquí la literatura gauchesca como creadora de una variedad dialectal rural del habla argentina que no se correspondía con una realidad lingüística—. Paralelamente a estos agentes volitivos del cambio lingüístico, actuaron también otros agentes naturales que alimentaron las dinámicas de divergencia experimentadas por el español de América en este periodo, como fueron el contacto con otras lenguas como las indígenas, las africanas o las europeas —principalmente el inglés, el francés, el portugués y el italiano—. The present work proposes an approximation to the diversification process of American Spanish during the 19th century after three centuries of linguistic unity. After the arrival of Spanish to the New Continent, its different dialectal varieties developed convergence dynamics which encouraged a linguistic levelling phenomenon which, at the same time, led to the appearance of an American koiné which would remain practically untouched for 300 years. With the eclosion of independences, and after breaking off of the metropolis, came the strong entrance of a passionate philological debate into the social and political landscape, with the goal of determining whether the new Hispanic America should remain faithful to the peninsular standard or, on the other hand, empower and dignify the peculiarities of American speech in each of the new nations. With such a state of affairs, the language/identity dichotomy becomes the true protagonist of controversy: in the new independent America, the will to build new countries with clearly differentiated identities and, especially, different to the Spanish one, will be an agent as important for the evolution of language as history or society can be. Aside from linguistic policies, literature also played a role in this linguistic manipulation as an instrument of national construction —gauchesca literature is analyzed here as the creator of a rural dialectal variety of Argentinian speech which did not correspond a linguistic reality—. Parallel to these volitional agents of linguistic change, other natural agents went into action as well, feeding the dynamics of divergence experimented by American Spanish during this period, such as contact with other languages like indigenous, African or European ones —mainly English, French, Portuguese and Italian—. Aquest treball proposa una aproximació al procés de diversificació de l'espanyol d'Amèrica durant el s. XIX després de tres segles d'unitat lingüística. Després de l'arribada de l'espanyol al Nou Continent, les diferents varietats dialectals van desenvolupar unes dinàmiques de convergència que van propiciar un fenomen d'anivellament lingüístic que, al seu torn, va donar lloc a l'aparició d'una koiné americana que hauria de romandre pràcticament intacta durant tres-cents anys. Amb l'eclosió de les independències, i després de trencar amb la metròpoli, va irrompre amb força en el panorama sociopolític un apassionat debat filològic l'objectiu del qual era determinar si la nova Amèrica hispana havia de romandre fidel a la norma peninsular o, per contra, potenciar i dignificar les peculiaritats de la parla americana en cadascuna de les noves nacions. Així doncs, la dicotomia llengua / identitat s'erigeix en veritable protagonista de la controvèrsia: en la nova Amèrica independent, la voluntat de construir nous països amb identitats clarament diferenciades entre si i, especialment, diferents a l'espanyola, serà un agent tan important per a l'evolució de la llengua com ho poden ser la història o la societat. Al costat de les polítiques lingüístiques, la literatura també va jugar el seu paper en aquesta manipulació del fet lingüístic com a instrument de construcció nacional —analitzem aquí la literatura gauchesca com a creadora d'una varietat dialectal rural de la parla argentina que no es corresponia amb una realitat lingüística—. Paral·lelament a aquests agents volitius del canvi lingüístic, van actuar també altres agents naturals que van alimentar les dinàmiques de divergència experimentades per l'espanyol d'Amèrica en aquest període, com van ser el contacte amb altres llengües com ara les indígenes, les africanes o les europees —principalment l'anglès , el francès, el portuguès i l'italià—.
Materia: Castellà--Americanismes
Idioma: Castellà
Áreas temáticas: Filología Philology Filologia
Departamento: Filologies Romàniques
Estudiante: Gancholas Aranda, Raquel
Curso académico: 2016-2017
Título en diferentes idiomas: No consta El español de América en el s. XIX American Spanish in the 19th century L'espanyol d'Amèrica en el s. XIX
Fecha de la defensa del treball: 2017-09-04
Palabras clave: Hispanoamérica, lengua, identidad Hispanic America, language, identity Hispanoamèrica, llengua, identitat
Confidencialidad: No
Créditos del TFG: 6
Título en la lengua original: El español de América en el s. XIX
Director del proyecto: García Español, Antonio M.
Enseñanza(s): Llengua i Literatura Hispàniques
Entidad: Universitat Rovira i Virgili (URV)
Repositori URV