Relación entre la hiperlaxitud i las disfunciones de la articulación temporomandibular. estudio observacional.

Identificador:  TFG:3521

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG3521

Autores:  Martín Raduà, Laura

Resumen:
Introducció. Les disfuncions de l’articulació temporomandibular (ATM) són molt comunes en la població, sobretot en la de sexe femení, i cada cop n’augmenta més la incidència. La hiperlaxitud també és una alteració molt freqüent en persones de sexe femení, la qual pot estar relacionada amb les disfuncions de l’ATM. Ambdós casos poden tenir una repercussió important en l’individu. Objectiu. Determinar la relació entre la hiperlaxitud articular i les disfuncions de l’articulació temporomandibular. Mètodes. Estudi observacional mitjançant un qüestionari en línia. Aquest estava dividit en dues parts: Criteris diagnòstics de hiperlaxitud (Beighton, 1996) i Índex Anamnèsic de Fonseca (Versión Española). Resultats. La mostra va ser de 270 participants, amb una mitjana d’edat de 38,72 (15,81) anys i el 70,7% eren dones. Un 25,2% presenta hiperlaxitud articular, sent la població femenina la més afectada i, la flexió de tronc el criteri de Beighton més prevalent. Un 59,3% dels participants presenta trastorns temporomandibulars, sent també el sexe femení el més afectat, i el nerviosisme l’ítem més freqüent de l’Índex de Fonseca. Un 32,94% presenta els dos simultàniament. Conclusió. Les persones que presenten hiperlaxitud articular tenen una prevalença més alta de disfuncions de l’articulació temporomandibular.