Traducción de Borges de La Carta Robada: Un Análisis

Identificador:  TFG:6197

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFG6197

Autores:  Rodríguez Gijón, Nerea

Resumen:
Aquest article se centra en la teoria de la traducció de Borges, i com aplica aquesta teoria en la traducció del relat curt d'Edgar Allan Poe, “La carta robada”. Jorge Luis Borges va utilitzar un mètode peculiar per traduir obres de grans autors com Poe o James Joyce; es podria dir que el mètode va ser fins i tot controvertit. La raó és que solia canviar algun contingut de les històries originals, però sent fidel al missatge general de la història. Per explicar la teoria de la traducció de Borges, examinem els tres assajos que Borges va publicar explicant la seva teoria, que són “Les dues maneres de traduir” (1926), “Les versions homèriques” (1932) i “Els traductors de les nits àrabs” (1936). A més, utilitzo assajos d'altres acadèmics que han estudiat la teoria de la traducció de Borges, i que també han analitzat la traducció de “La carta robada”. Alguns aspectes importants que caracteritzen aquesta traducció són la interpretació de Jorge Luis Borges del text d'origen, que el fa canviar de contingut o d'estil segons el que consideri oportú. Algunes raons per canviar aspectes del text d'origen són tallar la verborrea, eliminar detalls excessius, evitar referències que el lector no entén, entre d'altres. × Atenció: tingueu present que el text original en anglès conté professions sense marca de