Epigrafia paleocristiana Tarraconense: aproximació a la definició formal de l’officina lapidaria urbana en època tardoantiga

Entitat: Universitat Rovira i Virgili (URV)

Confidencialitat: No

Ensenyament(s): Arqueologia Clàssica

Aprenentatge Servei: No

Títol en diferents idiomes: Epigrafia paleocristiana Tarraconense: aproximació a la definició formal de l’officina lapidaria urbana en època tardoantiga

Resum: En aquest treball, que duu per nom Epigrafia Paleocristiana Tarraconense: aproximació a la definició formal de l’officina lapidaria urbana en època tardoantiga, es realitza una revisió de corpus epigràfic de les inscripcions paleocristianes de la ciutat de Tàrraco. Basant-se en el corpus inicial de Géza Alföldy (Die Römischen Inschriften von Tarraco, 1975), el qual ofereix la informació bàsica de les diferents inscripcions de la ciutat i una descripció més extensa de les mateixes, i complementant-ho amb les noves aportacions epigràfiques que han aparegut arran de les recent excavacions i de les publicacions més recents, s’ha actualitzat aquest corpus epigràfic Tarraconense. En un moment de canvi com ho va ser l’Antiguitat Tardana, l’epigrafia reflecteix la situació que vivia la societat, el canvi de mentalitat que va arribar amb l’aparició del cristianisme. Amb els nous col·lectius que sorgeixen en aquesta època (fossori, clergues...), l’epigrafia s’allunya de la tradició imperial, tot i que segueix mantenint l’estela en quant a certs aspectes paleogràfics. La paleografia conforma un dels aspectes clau en el desenvolupament del treball. La identificació i posterior anàlisi d’un taller propi de la ciutat de Tàrraco, el taller del pautat doble i simple (ampliant el taller ja identificat per Jordi López i Diana Gorostidi en el seu article, 2008) mostra la important producció epigràfica de la ciutat en aquells moment, i especialment durant els segles IV i V, segles en els quals Tàrraco gaudeix d’una posició privilegiada dins l’imperi. A partir de l’epigrafia també es pot demostrar l’existent relació entre les ciutats de Tàrraco i Cartago, relació que es justifica amb la transmissió de coneixement en quant a la producció epigràfica i la decoració, sobretot, dels sarcòfags d’ambdues ciutats. L’incorporació de peces inèdites aparegudes recentment en excavacions dutes a terme a la ciutat de Tarragona al corpus paleocristià de la ciutat demostra la gran importància que va tenir la ciutat en aquest època tant convulsa i rellevant de la historia. Un corpus epigràfic compost per 144 peces procedents tant del nucli urbà com dels territoris circumdants i que es daten entre els segles III i VII configura, i així ho demostren les diferents peces, la gran importància de la ciutat de Tàrraco durant l’Antiguitat Tardana

Matèria: Epigrafia llatina-Catalunya-Tarragona

Curs acadèmic: 2015-2016

Idioma: Català

Data de la defensa del treball: 2016-09-08

Àrees temàtiques: Història

Estudiant: Moreno Valero, Elena

Departament: Història i Història de lArt

Data d'alta al repositori: 2016-01-20

Paraules clau: Epigrafia, Tàrraco, Antiguitat Tardana

Títol en la llengua original: Epigrafia paleocristiana Tarraconense: aproximació a la definició formal de l’officina lapidaria urbana en època tardoantiga

Drets d'accés: info:eu-repo/semantics/openAccess

Director del projecte: Gorostidi Pi, Diana