Identificació biològica del parentiu (IBP)

Identificador:  TFM:320

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFM320

Autors:  Mateus Porta, Judit

Resum:
Es pot definir la genètica forense com l’aplicació de les tècniques de biologia molecular amb la finalitat d’identificar biològicament un individu d’acord amb el seu genoma. En molts casos no es té una mostra de referència de la persona a la qual es vol identificar provocant la necessitat de buscar relacions de parentiu amb altres individus (mostres indubitades). L’objectiu destacat d’aquest treball és mostrar l’aplicació dels diferents marcadors moleculars empleats en la genètica forense amb la intenció d’identificar un individu basant-se en el genotip dels seus parentius. Per tal de provar la relació entre les dues mostres, es requerirà un posterior estudi estadístic amb el propòsit de donar un resultat en base una probabilitat. Per mostrar tot el procediment d’anàlisi en un laboratori de genètica forense, aquest treball conté el mètode dut a terme en tres casos d’identificació a través del parentiu: (1) estudi de la paternitat, (2) estudi de memòria històrica i (3) estudi de la germandat, a partir de diferents matrius biològiques. En el cas de l’estudi de la paternitat s’utilitzen els STR autosòmics per tal de determinar la relació de filiació entre les mostres fill i dos presumptes pares, coneixent qui és la mare biològica. Per altra banda, en el projecte de memòria històrica el que es pretén és identificar unes restes òssies a partir de diferents familiars a través dels marcadors autosòmics i de cromosoma Y. Per últim, en l’assaig de germandat, en tractar-se de dues dones, es vol realitzar una identificació biològica a partir dels STR autosòmics i els polimorfismes de DNA mitocondrial, marcador de llinatge matern.