Identificador: TFM:347
Autors: Mirónova Nikítina, Valentina
Resum:
Els estudis sobre el concepte de creativitat a les classes de espanyol com a llengua estrangera marquen la importància de proporcionar als alumnes un medi estimulant, que afavoreixi l'autodescobriment d'habilitats creatives i de la seva expressió a la llengua meta. Entre les diverses eines per aconseguir aquesta finalitat es destaca la literatura, on els seus beneficis son incalculables: serveix per a tots els nivells i edats, ofereix un material autèntic i un model de llengua bonica, ingeniosa, rica, permet als alumnes apropar-se a les obres en el seu idioma original i gaudir d'aquest tipus de lectura, desenvolupa el pensament creatiu i les competències lingüística, literària, comunicativa, expressiva, pragmàtica, cultural i intercultural. Als nostres dies, quan es dona la prioritat a l'ensenyament i la pràctica de la llengua parlada, convindria recordar sobre l'equilibri i posar la atenció corresponent a l'escriptura. La expressió escrita constitueix una tasca mes difícil que la expressió oral, i se li apliquen unes exigències mes grans que a la llengua parlada. Tanmateix , les habilitats per a escriure s'exerceixen sens falta en base a la lectura, i en aquest sentit la lectura de les obres literàries no solsament millora la pràctica de la escriptura en general, sinó que també desenvolupa el seu tipus especial - la escriptura creativa. Com la aplicació de la teoria a la practica el present treball ofereix exemples de la explotació didàctica de tres obres literàries clàssiques: de la novel·la L'amor en els temps de còlera de Gabriel García Márquez, del Poema 20 de Vint poemes d'amor i una cançó desesperada de Pablo Neruda i del drama La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca.