La política lingüística panhispànica. Com s'avaluen les varietats hispanoamericanes a les proves d'expressió oral i escrita dels DELE?

Identificador:  TFM:418

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TFM418

Autors:  López Aramburu, Ada

Resum:
Actualment, l’espanyol compta amb més de 480 milions de parlants nadius que es troben repartits per Espanya, Guinea Equatorial i pels diversos països hispanoamericans. Encara que els països que tenen un nombre major de parlants són Mèxic i Colòmbia, la institució més reconeguda i amb més poder de la llengua espanyola és la Real Academia Española. L’objectiu d’aquest treball és estudiar la política lingüística panhispànica i tots aquells esdeveniments lingüístics i històrics que han propiciat l’ús de la varietat peninsular, pel que fa a l’ensenyament, la certificació de coneixements lingüístics i l’edició bibliogràfica, per sobre de les varietats hispanoamericanes. Per demostrar aquesta desigualtat entre varietats, analitzarem els exàmens DELE des de la perspectiva de la norma lingüística i dels components gramatical, pragmàtic-discursiu i nocional, extrets del Plan curricular del Instituto Cervantes (PCIC). Finalment, considerarem el mètode utilitzat pels examinadors dels DELE per avaluar l’ús que en fan els candidats de les varietats hispanoamericanes en les proves d’expressió escrita i oral. Els resultats obtinguts permeten concloure, entre altres coses, que els examinadors dels DELE no tenen cap forma d’avaluar les varietats hispanoamericanes a les proves d’expressió escrita i oral, perquè les escales d’avaluació utilitzades només contemplen l’espanyol peninsular.