Palabras clave: Fortuna crítica, França, Art Nouveau Critical fortune, France, Art Nouveau Fortuna crítica, Francia, Art Nouveau
Título en diferentes idiomas: Doctrina i fortuna crítica dels nabis. El cas de Paul Élie-Ranson (1861-1909). Doctrine and critical fortune of the nabis. The case of Paul Elie-Ranson (1861-1909). Doctrina y fortuna crítica de los nabis. El caso de Paul Élie-Ranson (1861-1909).
Áreas temàticas: Història History Historia
Confidencialidad: No
Curso académico: 2019-2020
Codirector del trabajo: Carbonell Pallarès, Jorge A.
Estudiante: Recuenco Tortosa, Concepción
Departamento: Història i Història de l'Art
Derechos de Accesso: info:eu-repo/semantics/openAccess
Fecha de la defensa del trabajo: 2020-09-17
Creditos del TFM: 12
Director del proyecto: Serra Masdeu, Anna I.
Resumen: Con el presente trabajo continuo el estudio que empecé con el del grado de Historia del Arte, sobre los Nabis y, concretamente, la figura del artista Paul Élie-Ranson. Los Nabis (del hebreo nabiim, “profetas”) fueron un grupo de artistas que se comprometieron con las innovaciones plásticas nacidas en la Escuela de Pont-Aven (c.1886-1889), promovida por Gauguin. Este grupo es caracterizó por ser la rama alegre y luminosa que formaba parte del Simbolismo. Buscaban un arte de significado espiritual más profundo, llevando un sistema de vida con aspectos de misticismo oriental y encuentros ritualistas. Es más, se podría dividir a estos artistas según su producción: unos se preocuparían para representar pictóricamente esta experiencia religiosa, mientras que otros se centrarían en desarrollar del, entonces recién nacido, Art Nouveau. Ranson, lejos de decantarse por ningún bando, crecería como un artista polifacético trabajando todo tipo de estilos y técnicas decorativas, combinadas con su afán por el ocultismo. A pesar del talento y multidisciplinariedad de este pintor, se le conoce como “el nabí olvidado”; y es que su nombre ha permanecido en la sombra hasta hace sólo dos décadas. Llegamos, entonces, a la razón de este segundo trabajo. Me centro, esta vez, en el concepto de fortuna crítica de Ranson en comparación a la del colectivo, principalmente después de la muerte del primero y la disolución del segundo. Mi intención es apoyar el peso que tuvieron los Nabis en la evolución del arte, sus reflexiones estéticas e influencias; reivindicando especialmente la figura de Paul Ranson. Se pretende, sobre todo, continuar con el redescubrimiento del artista, comenzado en los años noventa por sus nietos y el Museo Maurice Denis1 (Saint Germine-en-Laye, París), así como su producción más cercana al Art Nouveau. In France at le fin de siècle acts the figure of the painter Paul Élie-Ranson (Limoges, 1861- Paris, 1909), a little-known worldwide artist but who played an essential role for the evolution of art in the late nineteenth century along with his colleagues Les Nabis, (c.1888-1900). The Nabis ("prophets", from the hebrew nabiim) were a group of artists who were committed to the plastic innovations born in the Pont-Aven School (c.1886-1889), promoted by Gauguin. This group was characterized as the joyous and luminous branch of the leafy tree of Symbolism. They were looking for an art of deeper spiritual meaning, leading a way of life with aspects of oriental mysticism and ritualistic meetings. Nabis artists could be divided according to their production: some would be worry for representing this religious experience, while others would focus on developing in Art Nouveau. Ranson, far from opting for one side, would grow as a multidisciplinary artist working all kinds of artistic styles and combining his passion for the occult with decorative techniques. Despite this painter's talent, he is known "the forgotten nabi"; and its name has remained in the shadows until just two decades ago. Therefore, the main objective of the project is to support the weight of Nabis in the evolution of art, they aesthetic reflections and influences; specifically vindicating the figure of Paul Ranson. In this way, his critical fortune will be reviewed in comparison with the fame of other “nabian” colleagues. This project will focus, above all, on continuing the rediscovery of the artist, already begun by his descendants and the Maurice Denis Museum, as well as his closest production to Art Nouveau, a style that would mark the beginning of the Modernism in our territory. Amb aquest treball continuo l'estudi que vaig començar amb el del grau d'Història de l'Art, sobre els Nabis i, concretament, la figura de l'artista Paul Élie-Ranson. Els Nabis (de l'hebreu nabiim, profetes) van ser un grup d'artistes que es van comprometre amb les innovacions plàstiques nascudes a l'Escola de Pont-Aven (c.1886-1889), promoguda per Gauguin. Aquest grup es va caracteritzar per ser la branca alegre i lluminosa que formava part del Simbolisme. Buscaven un art de significat espiritual més profund, portant un sistema de vida amb aspectes de misticisme oriental i trobades ritualistes. Encara més, es podria dividir aquests artistes segons la seva producció: uns es preocuparien per representar pictòricament aquesta experiència religiosa, mentre que altres se centrarien a desenvolupar de, llavors nounat, Art Nouveau. Ranson, lluny de decantar-se per cap bàndol, creixeria com un artista polifacètic treballant tota mena d'estils i tècniques decoratives, combinades amb l'afany per l'ocultisme. Malgrat el talent i la multidisciplinarietat d'aquest pintor, se'l coneix com “el nabí oblidat”; i és que el seu nom ha estat a l'ombra fins fa només dues dècades. Arribem, doncs, a la raó d'aquest segon treball. Em centro, aquesta vegada, en el concepte de fortuna crítica de Ranson en comparació a la del col·lectiu, principalment després de la mort del primer i la dissolució del segon. La meva intenció és donar suport al pes que van tenir els Nabis en l'evolució de l'art, les seves reflexions estètiques i les influències; reivindicant especialment la figura de Paul Ranson. Es pretén, sobretot, continuar amb el redescobriment de l'artista, començat als anys noranta pels seus néts i el Museu Maurice Denis1 (Saint Germine-en-Laye, París), així com la seva producció més propera a l'Art Nouveau.
Materia: Història
Entidad: Universitat Rovira i Virgili (URV)
Idioma: Castellà
Enseñanza(s): Recerca Avançada en Estudis Humanístics
Título en la lengua original: Doctrina y fortuna crítica de los nabis. El caso de Paul Élie-Ranson (1861-1909).
Fecha de alta en el repositorio: 2021-05-19
Repositori URV