Títol en diferents idiomes: El poder cerebral de la música
Centre: Institut Samuel Gili i Gaya (Lleida)
Idioma: Català
Col·lecció: Treball de Recerca de Batxillerat
Estudiant: Corral Fernández, Maria
Sèrie: Premi Consell Social URV
Data d'alta al repositori: 2016-11-23
Resum: Sovint escoltar música, interpretar-la, cantar-la o, fins i tot, només imaginar-la ens produeix una sensació de benestar. Les vibracions físiques dels sons són estímuls energètics que en interactuar amb l'organisme humà, un ésser sensible, sempre produeixen una resposta que genera una sèrie d'estimulacions en diversos sentits: motor, cognitiu i emocional. En aquest treball es relacionen dos processos que tenen lloc al cervell: aquestes estimulacions que provoquen l'estudi i la pràctica musical i les habilitats cognitives que intervenen en qualsevol aprenentatge. La hipòtesi plantejada és que potser les adaptacions cerebrals dels músics faciliten les habilitats cognitives en general. A priori, pot semblar un plantejament obvi, evident i que de manera intuïtiva ja es podria respondre, però l'interès se centra en els processos neurofisiobiològics del cervell i fins a quin punt faciliten l'aprenentatge en altres camps. Estudis realitzats en els últims anys evidencien l'existència d'una clara correlació positiva entre l'educació musical a llarg termini i les habilitats cognitives generals. L'estudi i la pràctica musical impliquen diferències en dos àmbits. Morfològicament, es produeix un hiperdesenvolupament (augment de la densitat o el volum de la matèria gris causat per un augment de la matèria o de les connexions neuronals) del cos callós anterior, l'escorça auditiva (circumvolució de Heschl), motora i prefrontal, el cerebel i algunes àrees associatives (escorça parietal-temporal-occipital). També es desenvolupen modificacions en la matèria blanca de l'escorça motor primària, la medul·la espinal i una regió propera a l'àrea de Broca, una zona de gran importància en la música i el llenguatge. D'altra banda, tenen lloc adaptacions en les connexions neuronals, entre les quals destaquen un augment de les neurones i les espines dendrítiques, una major plasticitat sinàptica, una millora de la sincronització neuronal, la neurogènesi hipocampal i l'alliberació de determinats neurotransmissors. L'experiència musical, per tant, promou la neuroplasticitat. Algunes d'aquestes regions cerebrals activades per la música també estan relacionades amb altres processos mentals que intervenen de manera decisiva en l'aprenentatge, com la percepció, el llenguatge, la memòria i la consciència. El cervell dels músics també té més desenvolupades l'atenció, la selecció i la discriminació auditiva, habilitats que faciliten altres aprenentatges més enllà del musical. Els canvis cerebrals causats per l'aprenentatge i la memòria poden ser de dos tipus. Els fisiològics poden afectar qualssevol de les funcions cerebrals que intervenen en aquest procés. Els estructurals inclouen, per exemple, l'augment de l'àrea o del número de contactes sinàptics. La part pseudoexperimental d'aquest treball ha pretès corroborar la hipòtesi inicial plantejada. Ha consistit a realitzar una anàlisi estadística dels resultats acadèmics dels alumnes de l'institut Gili i Gaya de Lleida durant tres cursos acadèmics, un total de 1.783 individus. S'han analitzat els resultats des de dues perspectives. En la primera, s'agrupen els alumnes segons l'edat per observar possibles diferències en els resultats acadèmics en augmentar els anys de formació musical. En la segona, s'observa l'evolució dels grups d'alumnes durant els tres anys que s'han recollit les dades (promocions) per determinar si els resultats en el mateix grup d'alumnes es mantenen estables en el temps o si altres factors, com els lligats a l'edat o al sexe, tenen una influència més gran que els estudis musicals. Els resultats obtinguts en aquest estudi estadístic han posat en evidència que l'estudi i la pràctica musical afavoreixen l'aprenentatge i milloren els resultats acadèmics, però no de la mateixa manera en tots els àmbits de coneixement. Milloren els resultats en el camp humanístic respecte els estudiants no músics ja als 12 anys d'edat, millora que es manté, com a mínim, fins als 17 anys (període d'edat estudiat). En el camp científic no s'han observat diferències importants en els 16 i els 17 anys, en què tots els estudiants obtenen una variabilitat semblant en els resultats. Com a conseqüència, es pot dir que l'estimulació cerebral de la música repercuteix positivament, en primer lloc, en les habilitats cognitives relacionades amb les llengües i les ciències socials. Les primeres millores es produeixen en el camp humanístic perquè la música i el llenguatge tenen una relació especialment intensa. Com que comparteixen estructures (elements organitzats jeràrquicament, normes sintàctiques i propietats acústiques) i procediments de funcionament (memòria, atenció i processament en regions cerebrals comunes), l'efecte és més immediat. Les millores en el camp científic es faran més evidents amb la professionalització musical, quan les connexions interhemisfèriques estiguin més desenvolupades. Quan això es produeix augmenta l'activitat cerebral en l'hemisferi esquerre, l'analític, el científic, de manera que s'arriben a estimular els dos hemisferis amb una intensitat similar. Aquest estudi estadístic ha posat de manifest un factor que també influeix de manera molt determinant en l'aprenentatge, el sexe. Les noies obtenen millors resultats que els nois quan es redueixen altres variables que poden afectar de manera decisiva els resultats acadèmics. Als 16 i 17 anys d'edat, la desviació típica entre músics i no músics del mateix sexe en el camp científic és pràcticament nul·la, el que indica una major homogeneïtat en els resultats. Això pot significar que la formació musical determina menys els resultats obtinguts en aquest camp que en l'humanístic. Així doncs, els estudis realitzats fins al moment i aquest treball proporcionen evidències per determinar que els efectes de la pràctica musical ofereix avantatges més enllà del processament sensorial, beneficia les habilitats auditives i cognitives dels estudiants i en millora els resultats acadèmics. Això justifica la importància i la necessitat d'una educació musical a les escoles qualitativament i quantitativa suficient. Una altra conclusió amb la qual tots els estudis es posen d'acord és la importància de l'activitat regular, quotidiana i a llarg termini per aconseguir uns efectes positius i duradors. Això ens fa pensar que la presència de la música hauria de ser constant al llarg de tota la nostra vida, tant en l'àmbit educatiu com en el personal. D'altra banda, encara no s'ha determinat amb exactitud la contribució relativa de la predisposició innata i la pràctica musical en els canvis detectats en el cervell dels músics respecte dels no músics. Quin pes específic tenen els factors genètics en les adaptacions del cervell humà i quin és el que tenen els factors externs? Mentrestant, la música és una oportunitat fantàstica de generar canvis positius.
URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202014-15/material/14cap02/14c02.htm
Títol en la llengua original: El poder cerebral de la música
Ensenyament(s): Batxillerat
Director del projecte: Salvatierra Domper, Eugenio
curs acadèmic: 2013-2014
Repositori URV