Títol en diferents idiomes: Els nens i adolescents amb TDA-H
Centre: IES Vila-seca
Idioma: Català
Col·lecció: Treballs de Recerca de Batxillerat
Estudiant: Sánchez Álvarez, Melina
Sèrie: Premi Consell Social URV
Data d'alta al repositori: 2017-01-09
Resum: No hi ha lloc per a l’avorriment a les cases on hi ha un nen o adolescent hiperactiu. Els pares, sempre amb l’ai al cor, preguntant-se quin serà el pròxim ensurt, quina n’ha fet o què s’ha oblidat de fer. Inculcar-los qualsevol hàbit o norma és gairebé impossible, es despisten i l’obliden. A l’escola són el malson dels professors: a més de no parar quiets ni atenció en res, esvaloten la resta de la classe. No parlem de nens molt moguts, aquests que solem qualificar d’hiperactius. Parlem de nens amb TDA-H (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat), diagnosticats mitjançant protocols d’avaluació molt estrictes basats en proves mèdiques i psiconeurològiques. Si, a més, predomina la hiperactivitat per sobre el dèficit d’atenció, sembla com si un motor els tingués constantment en moviment. I no callen. Albert Einstein, Leonardo da Vinci o Thomas Edison van ser nens amb TDA-H. Però no ho sabien. Fins fa poc era una patologia desconeguda, i els que la patien eren catalogats com a maleducats, mandrosos, immadurs o irresponsables. Però no és fàcil la vida per a aquests nens, que solen ser molt intel•ligents i s’adonen que alguna cosa els deu passar que fa que sovint no controlin, que no poden fer allò que s’espera d’ells encara que s’hi esforcin, que no poden seguir unes instruccions encara que les entenguin. Tot això és una font de frustracions que alguns alliberen amb la violència, d’altres somatitzen en malalties, i fins i tot n’hi ha que les interioritzen i se senten infeliços. Afortunadament, ara sabem que tenen un problema psiconeurològic; hi ha un diagnòstic mèdic que explica aquesta manera d’actuar. El fet que hi hagi una explicació científica al comportament del seu fill o filla tranquil•litza molt els pares perquè saben que, tot i ser una malaltia crònica i que en certa manera dependrà dels fàrmacs o del suport psicològic, hi ha una causa física que l’origina i, sobretot, hi ha un tractament per ajudar-lo. Amb una detecció precoç, el nen hiperactiu pot canviar la seva vida, i la dels seus pares, professors i companys. El tractament és complex i generalment implica un combinat psicològic i farmacològic. Si el farmacològic els tranquil•litza, el psicològic, en el qual han de participar molt activament els pares, els ensenya estratègies d’autocontrol. El treball de recerca «Els nens i adolescents amb TDA-H» ens dóna un seguit d’informació respecte aquest trastorn, que afecta els nens molt més que les nenes. En coneixem els símptomes, les proves de diagnosi, les causes neurològiques i el tractament. El treball de camp s’ha dedicat a fer un seguiment de nens amb TDA-H de diferents edats, vistos des d’ells mateixos, des dels seus pares, professors i companys. L’autora també inclou unes propostes d’acció educatives per a la interacció amb nens TDA-H. Per acabar, trobem la transcripció d’entrevistes realitzades, pares, professors, monitors, companys i professionals mèdics relacionats amb aquests nens.
URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/CD%20Premis%202006-07/index.htm
Títol en la llengua original: Els nens i adolescents amb TDA-H
Ensenyament(s): Batxillerat
Director del projecte: Campos, Xema
curs acadèmic: 2006-2007
Data de la defensa del treball: 2007
Repositori URV