Data d'alta al repositori: 2020-02-07
Idioma: Català
Resum: Sempre s'ha dit que la unió fa la força, i així ho van demostrar les nombroses cooperatives i els sindicats agrícoles que van sorgir a principis del segle xx a Catalunya, on pràcticament a cada poble n'hi havia una o, fins i tot, dues. Aquestes organitzacions acostumaven a tenir un edifici dedicat a l'activitat predominant de la zona, que acostumaven a ser cellers i trulls d'oli. L'auge d'aquestes organitzacions va ser degut a la Llei de sindicats agrícoles de 1906, tot i que la Mancomunitat de Catalunya va jugar un paper molt important en la modernització del camp. El meu poble, Aiguamúrcia, és un exemple d'aquest fenomen. Aiguamúrcia és un poble de l'Alt Camp de poc més de cinquanta habitants que té un celler projectat per l'arquitecte vallenc Cèsar Martinell i propietat del Sindicat Agrícola d'Aiguamúrcia. El celler, de l'any 1919, va aturar la seva activitat fa uns 32 anys i, des d'aleshores, que resta tancat. La importància de l'edifici recau en el seu arquitecte, que va estar fortament vinculat a la Mancomunitat de Catalunya i als moviments cooperatius, i en el fet que la cooperativa del poble va donar uns serveis amplis i suficients a les famílies treballadores. Partint d'aquest element patrimonial, vaig desenvolupar el meu treball de recerca entorn a quin ús se li podria donar en un hipotètic futur. Així, vaig començar fent una enquesta als aiguamurciencs i aiguamurcienques i l'opció més predominant va ser la de museïtzar l'espai, ja que van considerar que tornar a començar la producció de vi seria ineficient degut a la necessària modernització del celler, la limitada capacitat de producció i la gran quantitat de raïm que es produeix a la zona. Un cop vaig tenir la idea principal, vaig dividir el plànol en cinc zones temàtiques: la història i evolució del cooperativisme, l'arquitectura dels edificis agraris, el procés de vinificació propi del celler d'Aiguamúrcia, la història particular del celler i també vaig reservar un lloc on poder fer un tast de vins del municipi. Més àmpliament, l'apartat de la història del cooperativisme estaria localitzada al passadís de tines, i a cada tina li correspondria un període històric dels següents: la crisi del segle xix , l'origen del cooperativisme, la Mancomunitat i l'auge del cooperativisme, el cooperativisme durant la dictadura del Primo de Rivera, la II República i el cooperativisme, el franquisme i el declivi cooperativista i, per últim, les cooperatives a l'actualitat. La segona part de la visita consistiria en explicar qui va ser Cèsar Martinell, les principals característiques de l'estil arquitectònic del celler, les diferències més notables entre el celler d'Aiguamúrcia i les grans “catedrals del vi” i es mostraria el conflicte que hi ha entre el Noucentisme i el Modernisme. Seguidament, els i les visitants veurien in situ com el raïm es convertia en vi, ja que l'edifici disposa de la maquinària de l'època. Coneixerien cadascuna de les parts del procés bàsic de vinificació a fi d'endinsar-se en l'essència del celler. Per explicar la història particular del celler, no vaig poder basar-me en material bibliogràfic perquè és gairebé inexistent; en substitució, ho explicarien els diferents objectes que vaig trobar durant el treball de camp i els testimonis reals de veïns del poble vinculats al celler i a la cooperativa. L'última part de la visita aniria destinada a fer un tast de vins del municipi per potenciar l'economia local i l'activitat dels petits cellers familiars del voltant. Mentre que els apartat d'història del cooperativisme i d'arquitectura dels edificis estan basats en conceptes més teòrics, les zones temàtiques del procés de vinificació, la història del mateix celler i el tast de vins són activitats més pràctiques i entretingudes. Així doncs, el treball conté mostres del material que s'exposaria al museu i del contingut audiovisual, tot elaborat en català, castellà i anglès, ja que és important facilitar l'accés al contingut exposat a tothom. Per donar un toc més realista al projecte, vaig contactar amb dos experts amb els quals vam elaborar dos pressupostos de rehabilitació i adaptació de l'espai per a la museïtzació. Cal dir que les xifres resultants van ser molt diferents, però donen una primera idea del cost mínim que podria tenir la museïtzació. Un aspecte que cal destacar dels dos projectes és l'enderrocament d'una nau annexa que hi ha actualment al celler. En un primer moment es va construir per augmentar la capacitat productiva, però, actualment, només serveix de magatzem i trenca totalment amb l'estètica de l'edifici. I ara, tal com diu tothom que ha llegit el treball, només falta trobar els diners. Un fet important, el qual ja coneixia però que vaig voler plasmar en el treball, va ser que el celler està gairebé intacte: s'hi conserva pràcticament tota la maquinària de l'època, ampolles plenes i buides, utensilis, etc. que em van facilitar molt el treball de camp. Això també seria un afegit al museu: disposar dels mateixos objectes per exposar seria un tret diferencial respecte d'altres cellers que es poden visitar, on la producció no ha parat mai i hi ha hagut la necessitat de renovar l'espai. A més, vaig tenir la sensació que cada cop que visitava el celler hi trobava objectes nous, descobria un arc amagat o, simplement, veia un edifici diferent segons la llum que entrava per les finestres. També cal dir que actualment l'enoturisme va a l'alça i al municipi d'Aiguamúrcia (que engloba diferents pobles) hi ha molts cellers familiars que organitzen activitats i esdeveniments relacionats amb el vi i l'entorn. Així, el museu oferiria una activitat més dins d'aquest món, on es vincularia el vi amb l'apassionant història que hi ha al seu darrere. Tenir un focus de sector serveis o terciari dins l'economia local també seria un punt a favor, ja que el sector econòmic predominant és el primari. M'agradaria recalcar que un museu dedicat al cooperativisme agrari seria un gran homenatge a totes les generacions passades. En un moment molt difícil, quan la fil·loxera havia acabat amb gairebé la totalitat de la vinya catalana, i els propietaris de les terres eren els causants de l'empobriment dels rabassaires i els jornalers, i els mitjans per treballar la terra eren més aviat escassos, van ser els treballadors i les treballadores del camp els que van unir-se i van sobreposar-se a la situació. Però també seria un homenatge a aquelles generacions que van tenir-ho molt difícil per poder continuar amb el llegat, per exemple, durant el franquisme. Perquè, sense tots i cadascun d'ells, el cooperativisme català no tindria sentit.
URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202016-17/material/17c09.htm
Títol en la llengua original: De tradició a patrimoni
curs acadèmic: 2016-2017
Estudiant: Romeo Boada, Adriana
Sèrie: Premi Maria Josepa Massanés
Repositori URV