Data d'alta al repositori: 2020-02-07
Idioma: Català
Resum: Volia conèixer de primera mà com havien anat les eleccions generals convocades pel govern espanyol al mes de febrer de 1936 a Vilafranca del Penedès. Volia saber quines eren les qüestions que preocupaven la societat vilafranquina i esbrinar quins havien estat els factors que van influir en la decisió del seu vot. Per arribar a aquest objectiu, vaig decidir estudiar tot el període preelectoral i postelectoral mitjançant la premsa local, que en aquells temps era el mitjà més utilitzat per difondre informació arreu del territori. L'any 1936, l'últim de la Segona República, es van celebrar unes eleccions en les quals es van crear dues coalicions: el Front Popular (Front d'Esquerres a Catalunya) i el Bloque Nacional (Front Català d'Ordre a Catalunya). La tensió entre els dos grups va ser màxima arreu de tot el territori. A Espanya i a Catalunya va guanyar el Front Popular, en canvi, a Vilafranca, el guanyador, per 108 vots de diferència, va ser el Front Català d'Ordre. Tot i que la diferència de vots va ser mínima, he intentat deduir quines van ser les principals raons per les quals, al final, la balança es va acabar decantant cap a un cantó. Per poder entendre aquests resultats, s'ha de tenir en compte la situació per la qual va passar Vilafranca al llarg dels anys de la República. En primer lloc, cal remarcar que Vilafranca és capital de comarca. Això significa que hi havia molts comerços, com grans empreses dirigides per burgesos i petites botigues portades per petits comerciants. És a dir, hi havia una part de la població que no treballava directament del camp. Ara bé, a la vila també hi convivien obrers i pagesos (rabassaires). Es podria dir que a Vilafranca les qüestions que més van preocupar la societat van ser d'àmbit agrari, religiós i educatiu. Sense cap mena de dubte, aquestes qüestions van tenir una forta transcendència i van portar moltes desavinences a la vila. En el camp agrari hi havia una constant lluita de poders entre propietaris i rabassaires, ja que cadascú tenia els seus interessos. Pel que fa a la qüestió religiosa, s'ha de dir que està molt lligada amb l'educativa. En aquells moments, la religió tenia molt poder i estava al càrrec de les institucions d'ensenyament, però, a mesura que va passar el temps, va perdre l'autoritat a causa de les reformes aplicades des del govern. Aquests enfrontaments d'opinions van provocar que la tensió entre els dos blocs esclatés el dia 6 d'octubre del 1934. Aquest conflicte va colpir molt a causa d'uns canvis en el govern que van provocar un aixecament en diversos llocs d'Espanya. A Vilafranca es van assaltar alguns establiments i es van cremar sis esglésies. Per tant, podríem dir que, en aquells moments previs a les eleccions, més que mai, Vilafranca estava completament dividida. Per una banda, hi havia una part de la societat que vivia de negocis (burgesos, comerciants...) i, per altra banda, n'hi havia una altra part que vivia del camp (rabassaires que treballaven les propietats dels burgesos). A partir d'aquí, ja es podria entendre per què els resultats van ser tan ajustats. Tota aquesta tensió, que després dels fets d'octubre encara seguia ben viva, es va plasmar idènticament en la premsa local just en les eleccions del 1936. La campanya electoral, tot i que al principi era moderada, a mesura que passaven els dies va anar escalfant motors, i va acabar sent dura i desenfrenada. Les principals publicacions, que he analitzat profundament, són Acció (dreta i catòlic), Penedès Republicà (centredreta) i Fructidor (esquerra). Per tal de convèncer els ciutadans, es va arribar a un punt en el qual van deixar de banda els arguments i es van utilitzar les amenaces. La premsa electoral va jugar un paper molt important, i pocs dies abans de les votacions la tensió entre els dos bàndols estava clarament reflectida en els diaris, en els quals s'utilitzava un llenguatge despectiu i ple d'amenaces. Molts cops volien atemorir els vilafranquins mitjançant missatges, i els recordaven un dels temes més importants o, fins i tot, m'atreviria a dir que el més important: els fets del 6 d'octubre, ja que defineixen perfectament i engloben tots els problemes que feia temps que circulaven pels carrers de la vila i provocaven un clima de malestar i de temor. A partir d'aquí, veient quin aire es respirava a la capital de la comarca, vaig analitzar i mirar d'entendre quins van ser els punts clau que van fer decantar la balança cap al Front Català d'Ordre. Sens dubte, el factor clau va ser el 6 d'octubre, atès que va tenir una gran transcendència i va ser determinant per donar la victòria al Front d'Ordre Català. Es pot comprovar per diferents motius, i un és que molta gent que es va manifestar el 6 d'octubre va acabar a la presó. Això significaria que el dia 16 de febrer de 1936 aquestes persones no poguessin assistir a les votacions perquè encara estaven empresonades. Aquesta suposició s'hauria de contrastar amb dades exactes de la gent que va ser empresonada pels fets i que, després de la victòria del Front Popular en les eleccions del 1936, va tornar a Vilafranca. Una de les persones més rellevant que va estar a la presó i que, per tant, no va poder votar, va ser l'alcalde Fèlix Balaguer, que va tornar a exercir el seu càrrec just passats uns dies de la victòria. I l'altre motiu és que s'hauria de tenir en compte que molts ciutadans van quedar afectats veien la destrossa que es va dur a terme en aquella nit d'octubre. Es van cremar sis esglésies i uns quants locals. Segurament, molta gent que havia donat suport, al principi, als republicans d'esquerra, al final es van decantar per votar la candidatura de dretes per por i perquè veien que era una coalició més pacifica. Resumint, la situació política i social va quedar plasmada en la premsa, que demostrava una contínua tensió entre les diferents ideologies. Es veu amb claredat quin va ser el tema principal del qual tractaven, d'important rellevància i que segurament va ser clau per acabar de definir el resultat de les eleccions: el del 6 d'octubre. Gràcies a aquest treball he pogut veure de primera mà la situació prèvia a les últimes eleccions de la Segona República, en l'àmbit d'Espanya, Catalunya i de Vilafranca, una vila que, com moltes d'altres, tenia els seus propis maldecaps i que, a diferència de les grans ciutats, el fet que tota la població es conegués entre ella provocava que les relacions entre ciutadans fossin més rígides i incòmodes. Ha sigut interessant apreciar aquests moments tan crítics de la Segona República, que estava en un estat agonitzant, entre l'espasa i la paret. I, per finalitzar, també he comprovat que la premsa jugava un paper molt important, ja que era dels principals mitjans d'informació i un molt bon medi de propaganda electoral. I, en l'actualitat, és la millor manera d'entendre les preocupacions i els problemes amb què convivien els nostres avantpassats dia a dia. Per acabar, vull donar les gràcies al meu tutor del treball de recerca, en Xavier Huguet, per la dedicació i esforç que ha posat en aquest projecte. I full fer una especial menció als qui fan possible que avui es puguin consultar fonts d'informació d'aquell temps, que han conservat i digitalitzat documents de la nostra història.
URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202016-17/material/17c10.htm
Títol en la llengua original: Les eleccions del febrer de 1936 a Vilafranca del Penedès. Un estudi a travès de tres publicacions locals
curs acadèmic: 2016-2017
Estudiant: Atzerà Bosch, Narcís
Sèrie: Premi Maria Josepa Massanés
Repositori URV