Títol en diferents idiomes: Dit científic o dit artístic i humanístic: aplicació de la hipòtesi de Manning; la raó digital 2D:4D pot preveure la selecció de la modalitat de batxillerat
Centre: Institut Antoni de Martí i Franquès (Tarragona)
Idioma: Català
Col·lecció: Treballs de Recerca de Batxillerat
Estudiant: Morancho Marzal, Naia
Sèrie: Premi Consell Social URV
Data d'alta al repositori: 2016-11-25
Resum: En un principi l'elecció del tema del treball se'm va fer molt difícil: què podia investigar jo que cap altre alumne més hagués estudiat, que fos original i innovador, tenint en compte el nivell dels meus coneixement i els recursos dels quals disposava (no es podia ser massa ambiciós...)? Així doncs, durant un dia calorós d'estiu del 2013, mirant un documental, vaig trobar el tema adequat que em permetia efectuar un treball de camp: el canal televisiu Discovery Channel va emetre un programa que contenia un vídeo de la BBC Worldwide, en el qual John Manning, un investigador britànic, proposava la que ara coneixem com a hipòtesi de Manning. Al final del capítol ell deia que el grup d'investigadors d'àmbit científic que dirigia presentava una diferent raó digital dels dits índex i anular respecte als professors d'àmbits humanístics. La idea que les petites diferències entre la divisió de les longituds del 2n i 4t dit en els humans (la raó digital 2D:4D) reflecteixi les diferències en la quantitat d'andrògens rebuts durant la gestació, ha tingut un gran impacte en el món de la biologia i les ciències bioconductuals. Aquest índex digital és àmpliament utilitzat per investigar la participació dels andrògens prenatals en la diferenciació sexual d'alguns trets físics i psicològics. La validesa d'aquests estudis es basa en la premissa que les diferències individuals en la mida de la raó 2D:4D són un reflex dels nivells d'andrògens fetals rebuts durant la gestació i, per tant, són lleugerament diferents en cada persona, és a dir, la raó digital depèn de la dosi rebuda. Un cop acabada la part teòrica, em vaig fixar e ls següents objectius a realitzar en la part experimental del treball: Comprovar si la mitjana de les raons digitals entre els homes i les dones d'edats compreses entre els 16 i 18 anys són diferents. Comprovar si la mitjana de les raons digitals de les persones que cursen el batxillerat artístic són diferents a les mitjanes dels estudiants de l'humanístic. Comprovar si la mitjana de les raons digitals entre els alumnes que cursen el batxillerat científic davant dels que cursen l'artístic/humanístic són diferents. Comprovar si la mitjana de les raons digitals entre els alumnes que aparenten tenir interessos científics davant dels que sembla que tinguin interessos artístics o humanístics són diferents. El procediment experimental va consistir en: Realització de les fotocòpies i escaneig de les mans. Els passos seguits van ser una adaptació dels descrits per Manning i van ser els següents: Se seleccionava l'alumne/alumna, s'identificava l'alumne, es col·locava la transparència que tenia una porció amb paper mil·limetrat damunt del vidre de la fotocopiadora, se situaven ambdues mans sobre de la transparència, es cobrien les dues mans amb paper d'alumini (el paper d'alumini havia estat prèviament arrugat i posteriorment aplanat), es recobria el paper d'alumini, les mans i la transparència amb una tela gruixuda que impedia passar la llum, es realitzava la fotocòpia, es comprovava que la fotocòpia fos a priori nítida i clara, s'anotava al revers de la fotocòpia el nom de l'alumne, se li feia una enquesta relacionada amb els seus interessos i preferències pel que feia al tipus d'estudis que preferia. Lectura de les longituds dels dits. Es mesurava un centímetre del paper mil·limetrat que estava superposat a la imatge escanejada, per tal de comprovar que no hi hagués cap tipus de deteriorament en el calibratge de la fotocopiadora i de l'escàner. Les imatges escanejades presentaven una mida menor a la real. Es realitzava l'amidament de la distància entre la base fins la punta del dit, només als dits 2 (índex) i 4 (anular) de la mà dreta i de l'esquerra. Es va treballar sobre la imatge utilitzant un programari adequat. El mesurament es feia manualment per a cada imatge. Una vegada efectuades totes les mesures de totes les imatges es va procedir a repetir una nova tanda de mesuraments. Els mesuraments van ser realitzats per una sola persona (jo) amb la finalitat d'evitar la variabilitat entre lectors i que el possible biaix que tingués la lectura fos igual per a tots els mesuraments. Comprovació de la variabilitat del lector. Per tal de comprovar quin efecte té la persona que efectua manualment la lectura de les longituds dels dits, es va calcular la desviació estàndard per tal de comparar-la amb les desviacions típiques dels grups de comparació Trasllat de la informació a una base de dades. Es va confeccionar una taula dins de la base de dades amb les variables, que contindria la informació de la lectura de la longitud dels dits i les dades de l'enquesta. Obtenció dels resultat de l'amidament, diferències en els mesuraments i les raons digitals. Selecció dels grups de comparació. Les mostres van ser seleccionades en funció del sexe dels alumnes, la classe en què estudiaven i segons les seves respostes a l'enquesta. A partir d'aquesta classificació es van obtenir un total de 15 mostres o grups de comparació. Anàlisi estadística de les raons digitals. Amb la finalitat de comprovar la tesis del projecte d'investigació, es van realitzar proves d'hipòtesis. Es va prendre com a hipòtesi nul·la que la diferència entre dues mitjanes de dues mostres donades fos zero, perquè provenien d'una mateixa població. Si aplicant l'estadístic oportú això no es confirmava (sempre que complís un cert nivell de significació), acceptàvem la hipòtesi alternativa que és que: sí que hi ha diferència entre les mitjanes de les mostres. Després de realitzar tot el procés experimental vaig arribar a les següents conclusions: Hi ha diferències entre la mitjana de les raons digitals Re (raó 2D:4D mà esquerra) i Rm (raó 2D:4D mitjana d'ambdues mans) dels homes i la mitjana de les raons digitals Re i Rm de les dones, d'edats compreses entre els 16 i els 18 anys. No hi ha diferències significatives entre les mitjanes de les raons digitals Rd (raó 2D:4D mà dreta) i Drd-Re (diferència entre els raons digitals Rd i Re) dels alumnes que cursen el batxillerat humanístic i les dels que cursen l'artístic, amb independència del seu sexe. Hi ha diferències significatives entre la mitjana de les raons digitals Rd dels alumnes que cursen el batxillerat científic i la dels estudiants d'humanitats i arts, amb independència que siguin homes o dones. Hi ha diferències significatives entre la mitjana de la raó digital Rm dels alumnes que tenen un interès científic i la dels estudiants amb un interès humanístic/artístic (els seus interessos els vaig adquirir mitjançant l'enquesta) amb independència del seu sexe. Tot indica que si els mitjans utilitzats per al procediment d'obtenció de dades haguessin estat millors, és a dir, s'haguessin obtingut imatges més nítides de la impressora, es magnificaria la significació de les diferències de les mitjanes trobades.
URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202014-15/material/14cap09/14c09.htm
Títol en la llengua original: Dit científic o dit artístic i humanístic: aplicació de la hipòtesi de Manning; la raó digital 2D:4D pot preveure la selecció de la modalitat de batxillerat
Ensenyament(s): Batxillerat
Director del projecte: Monferrer Agustí, Carles
curs acadèmic: 2013-2014
Repositori URV