Títol en diferents idiomes: Quan la rutina no es avorrida. Aproximació a la química de la ruda
Centre: Col·legi Lestonnac-l'Ensenyança (Tarragona)
Idioma: Català
Col·lecció: Treballs de Recerca de Batxillerat
Estudiant: Piqué Smith, Berta
Sèrie: Premi Consell Social URV
Data d'alta al repositori: 2016-11-29
Resum: Quan la rutina no és avorrida, aproximació a la química de la ruda Les plantes medicinals són un grup molt extens i divers de plantes que es caracteritzen per contenir els anomenats principis actius, a més dels principis immediats que contenen totes les plantes i que es troben pràcticament a totes les formes de vida. Els principis actius són substàncies d'origen animal, vegetal, humà o químic que tenen certes accions farmacològiques que poden ser beneficioses o perjudicials per a l'organisme, ja que són capaços d'alterar el funcionament natural del cos. La importància dels principis actius rau en el fet que poden ser incorporats directament a medicaments o servir de prototip per sintetitzar artificialment compostos químics als laboratoris farmacològics per tal de produir-los. El meu treball de recerca se centra en la ruda, una planta medicinal i autòctona de les nostres contrades, i el rutòsid o la rutina, el principi actiu més important que conté i que atorga el nom a la planta. La ruda té moltes aplicacions en el món de la farmacologia i, tradicionalment, ha estat múltiples cops anomenada com a herba de la memòria, de l'empara contra els mals esperits i de la curació. Aquesta planta medicinal està àmpliament distribuïda en hàbitats amb climes temperats i és una planta poc exigent pel que fa al sòl i pròspera tant en terrenys secs o àrids com pedregosos. A Catalunya creixen silvestres dos espècies diferents de ruda, la Ruta chalepensis que es troba a nivell del mar i que es pot localitzar als voltants del pont del Diable de Tarragona, i la Ruta montana, present en altituds d'entre 850-900 msnm i que es pot trobar als marges dels camins i en terrenys secs i pedregosos propers a la localitat de Vilanova de Prades. El rutòsid és un principi actiu que pertany al grup dels glicòsids, ja que està constituït per un sucre i una part que no és un sucre. La rutina pertany al grup dels principis actius denominats flavonoides i es caracteritza per tenir múltiples indicacions com, per exemple, la seva capacitat vasoprotectora, vasodilatadora, antidiabètica, antioxidant, antiespasmòdica i antisèptica, entre d'altres. És per això que la rutina és present en fàrmacs que presenten com a principal acció alleujar els símptomes de les insuficiències venoses com ara les hemorroides i les varius, basades en gran part per una mala circulació de la sang i també en alguns complexos vitamínics. Alguns d'aquests fàrmacs són el Daflon, el Venoruton, l'Esberiven i el Pharmaton Complex. La hipòtesi del meu treball es basava en el fet que la ruda era una planta que tenia activitat antifúngica i antibacteriana i que el rutòsid era un principi actiu que tenia moltes indicacions i beneficis. A l'hora d'iniciar el treball era necessari marcar uns objectius que dirigirien la recerca i que intentaria resoldre durant el seu desenvolupament. Els objectius principals del treball de recerca eren: identificar les característiques botàniques de la ruda, l'hàbitat on creix i les seves qualitats remeieres, distingir i elaborar les diferents preparacions medicinals que es poden fer amb la ruda, per tal d'extreure'n els seus principis actius, entendre d'una manera general la química dels principis actius de la ruda, aprendre les qualitats medicinals i les característiques químiques del rutòsid, realitzar una recerca sobre els medicaments que porten rutòsid i relacionar-la amb els seus beneficis, establir quina reacció de coloració és la més adequada per conèixer l'existència de rutòsid en els diferents extractes de ruda i determinar si la ruda és una planta antibiòtica i antifúngica. El treball està estructurat en dues parts. En primer lloc, la part teòrica, que, d'una banda, conté una breu introducció general de les plantes medicinals i dels seus principis actius i, de l'altra, una descripció més acurada de la ruda i de la química dels seus principis actius, centrant-me principalment en el rutòsid. Aquesta part és una recerca bàsicament bibliogràfica, tot i que també s'han tingut en compte les informacions recollides en entrevistes realitzades a un farmacèutic i a una herbolària. En segon terme, en l'apartat experimental, per tal de proveir-me de la planta que necessitava vaig anar en diferents ocasions tant al pont del Diable com a Vilanova de Prades. Un cop vaig disposar de la matèria vegetal suficient va caldre realitzar l'extracció dels seus principis actius amb diferents mètodes, amb l'objectiu d'efectuar, posteriorment, l'anàlisi qualitativa de rutòsid al laboratori i realitzar diferents experiments per tal de determinar la capacitat antifúngica i antibiòtica de la planta. Els mètodes d'extracció de principis actius de la ruda que es van emprar al treball van ser la destil·lació per arrossegament de vapor, la maceració amb metanol, la maceració amb etanol i la infusió. Amb les diverses extraccions de la planta es van realitzar diferents anàlisis qualitatives al laboratori per tal de determinar la presència de rutòsid en les diferents mostres. L'existència de rutòsid en els diferents extractes de la planta es pot determinar d'una manera qualitativa, és a dir, sense expressar quantitats, mitjançant les reaccions de coloració. Es van realitzar dues reaccions de coloració: la reacció de Shinoda i la reacció amb el reactiu NaOH, va ser aquesta última l'única que va provar la concentració de rutina, encara que només en els extractes alcohòlics. Per tal de determinar la capacitat antifúngica de la ruda es realitzaren dos experiments diferents. En el primer, es cultivaren fongs sobre la superfície de mitges llimones i, en el segon, en un medi de cultiu prèviament preparat i disposat sobre plaques de Petri esterilitzades. Després de realitzar diversos experiments podem afirmar que els extractes de la ruda que tenen una capacitat antifúngica més gran són la infusió i l'oli essencial. Les dues maceracions no mostren efecte envers els fongs i l'hidrolat, possiblement perquè estava contaminat o perquè estava compost eminentment per aigua, permetia que els fongs es desenvolupessin més ràpid a causa de la humitat que aportava al medi. Per tal d'analitzar la capacitat antibacteriana de la ruda es van cultivar bacteris del gènere Bifidobacterium al medi de cultiu de les plaques de Petri i es van disposar dins d'una estufa durant 26 hores. Pel que fa a l'activitat antibacteriana, es pot afirmar que no hi ha cap extracte de ruda que inhibeixi o que sigui antibiòtic per als bacteris característics del iogurt. La ruda és una planta medicinal que creix salvatge en el nostre entorn; però, en canvi, és desconeguda per bona part de la població. Aquest desconeixement es deu en gran mesura al fet d'estar-ne prohibida la venta de l'oli essencial i de fulles. La ruda és increïblement alleugeridora dels freqüents i habituals dolors menstruals, per la qual cosa el seu ús seria aconsellable com a teràpia convencional. Tanmateix, això no succeeix.
URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202014-15/material/15cap10/15c10.htm
Títol en la llengua original: Quan la rutina no es avorrida. Aproximació a la química de la ruda
Ensenyament(s): Batxillerat
Director del projecte: Rodríguez Balada, Elena
curs acadèmic: 2014-2015
Repositori URV