Títol en diferents idiomes: La fruita, com més àcida millor?
Centre: Institut Gabriel Ferrater i Soler (Reus)
Idioma: Català
Col·lecció: Treballs de Recerca de Batxillerat
Estudiant: Martí Garriga, Esther Lidia
Sèrie: Premi Consell Social URV
Data d'alta al repositori: 2016-11-30
Resum: La fruita és un dels aliments que més rellevància té en la nostra alimentació i de la qual en trèiem una sèrie de beneficis. Les vitamines i els additius també formen part de la nostra dieta i en aquesta dieta hi compleixen diferents funcions. Així, doncs, aquest treball engloba aquest factor i es planteja si l'additiu que trobem a la fruita, l'àcid cítric (utilitzat per les indústries com a antioxidant), té l'efecte esperat en una vitamina amb molta facilitat per oxidar-se, la vitamina C, la qual també és present en l'aliment que estudiem. Així, doncs, aquest treball de recerca el trobem ubicat en l'àrea de química. És un treball de laboratori i la substància que analitzem és del suc de 3 fruites: el kiwi, la pinya i la taronja. El treball està dividit en dues parts ben diferenciades: la teòrica i la pràctica. La primera va consistir en una recerca bibliogràfica, amb la finalitat d'obtenir informació sobre els additius, les vitamines i, més en concret, l'àcid cítric i la vitamina C; així, aconseguia la informació que necessitava i satisfeia les curiositats que se m'havien plantejat. A continuació, vaig escollir tres fruites que tinguessin tant àcid cítric com vitamina C; el meu objectiu principal era comprovar si la vitamina C de les fruites amb més quantitat d'àcid cítric trigava més a oxidar-se, tal com deia la bibliografia. També vaig aprofitar per comprovar si les quantitats d'àcid cítric i vitamina C eren les esperades segons la informació trobada. Un cop dut a terme la preparació dels reactius, les anàlisis i els càlculs, em vaig disposar a comparar els resultat i treure'n les conclusions. Així, doncs, i tal com esperava, la vitamina C que va trigar més a oxidar-se va ser el de les fruites amb més quantitat d'àcid cítric. En canvi, pel que fa a les quantitats esperades de vitamina C en cada fruita, segons les anàlisis, vaig constatar que, de més a menys quantitat, la fruita que en tenia més era la pinya, després el kiwi i finalment la taronja; però, segons la bibliografia, la taronja hauria hagut de ser la que en tingués més, seguida de la pinya i el kiwi. En relació amb les quantitats d'àcid cítric, les anàlisis i la bibliografia van coincidir: la que en tenia més era la taronja, després el kiwi i finalment la pinya. És possible que les diferències entre les anàlisis i la bibliografia fossin degudes que les quantitats de vitamina C sempre depenen de la zona on s'ha cultivat la fruita, la quantitat d'aigua amb què s'ha regat l'arbre, la procedència de la fruita, la quantitat de sol que ha rebut aquesta fruita, etc. Puc dir que els resultats obtinguts són força satisfactoris i que els meus objectius principals s'han complert. Encara que, si hagués disposat de més temps i espai per poder realitzar les anàlisis, hauria pogut provar d'incloure més varietat de fruites i comparar més extensament els diversos sucs. Fins i tot hauria pogut realitzar diverses dissolucions amb àcid cítric i vitamina C, per tal de conèixer-ne les quantitats i comprovar si aquestes quantitats canviaven segons els nostres interessos.
URL: http://wwwa.urv.net/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202010-11/material/10cap06/10c06.htm
Títol en la llengua original: La fruita, com més àcida millor?
Ensenyament(s): Batxillerat
Director del projecte: Argilaga López, Mercè
curs acadèmic: 2009-2010
Repositori URV