Treballs de recerca de batxillerat (Premis del Consell Social)> 2011-2012

Vet aquí un gat

  • Dades identificatives

    Identificador: DOC:58
    Autors:
    Guinovart Pedescoll, Montse
  • Altres:

    Títol en diferents idiomes: Vet aquí un gat, vet aquí un gos... I aquesta por ja s'ha fos
    Centre: Col·legi Sant Pau Apòstol (Tarragona)
    Idioma: Català
    Col·lecció: Treballs de Recerca de Batxillerat
    Estudiant: Guinovart Pedescoll, Montse
    Sèrie: Premi Consell Social URV
    Data d'alta al repositori: 2016-12-05
    Resum: Que un nen no vulgui dormir amb el llum apagat i miri sota el llit abans d'anar-se'n a dormir és ben normal. La por, de fet, és necessària. No per això cal “rendir-se” davant d'aquesta: estem dotats d'un mecanisme racional que ens permet analitzar les situacions i saber quan ens hem d'espantar realment. Tot i així, per diversos motius s'acostumen a desenvolupar pors que podríem qualificar d'innecessàries, ja que ens donen una falsa sensació de trobar-nos en una situació d'amenaça. Són aquestes les que sí que caldria “combatre”. Tothom té por, encara que no tothom és capaç de mostrar-la o deixar-la veure. Amb els infants, però, és més fàcil detectar de què tenen por. Cal només una simulació teatral, per exemple, per “enganyar-los” i transportar-los a un món diferent i paral·lel que els permetrà obrir els seus sentiments més profunds i, de vegades, inaccessibles a ull nu. Els contes són una bona eina per treure i tractar les pors. No les fan desaparèixer màgicament, però permeten al nen, conscientment o inconscientment, aprendre i tenir un referent per poder superar-les o acceptar-les. De vegades li infonen valor, li donen seguretat o l'animen perquè comencin a veure certes pors des d'altres perspectives o, fins i tot, de mica en mica li disminueixin. Al cap i a la fi, la manera com els contes tracten les pors és tan sols un reflex de possibles maneres d'afrontar les pors a la vida, ja que les idees de l'escriptor provenen directament de les seves experiències vitals. El conte és fàcil, es pot treballar en qualsevol moment i en qualsevol lloc: a l'escola, al pati, a casa, al cotxe, al parc, amb la mare, el pare, l'avi o àvia, la padrineta, el germà o l'amic, a l'hora de menjar, de berenar, d'anar a dormir... Aquest treball està estructurat en les següents parts: Primerament, la creació, preparació i posada en pràctica de la simulació teatral. Aquesta part ha estat altament gratificant, ja que des d'un primer moment es veien resultats (el fet que els alumnes de les escoles interactuessin amb nosaltres demostrava que el que havíem preparat estava funcionant). En segon lloc, la lectura de les pors: veure com els alumnes més petits amb la seva lletra i les seves faltes expressaven les seves pors més internes - algunes completament inconfessables i secretes - i les pors dels més grans, ja més elaborades i complexes, algunes serioses i d'altres tímides i dubtoses En tercer lloc, la visió dels vídeos per tal d'observar més detingudament els rostres i reaccions dels alumnes tan entusiasmats. És important destacar la recerca dels contes de por. Han estat moltes hores de lectures de contes, hores de lectura en silenci, en veu alta, lectures a casa, a la biblioteca, a l'escola...No tots eren vàlids per a aquest treball: havien de complir unes determinades condicions i partir de les pors extretes del treball pràctic a les escoles. Vam seleccionar deu contes que treballen pors que ens manifestaren en el buidatge. La decisió no va ser fàcil; la gran majoria dels contes treballen el tema de la por des de dos vessants: una de didàctica (semblen contes escrits per mestres per treballar la por a les classes) i una altra, més extensa i actual, on es presenta la por mitjançant personatges humorístics o caricatures, que, a més de por, poden fer riure o fer gràcia. Els personatges poden, doncs, tenir un caràcter d'ambigu en què es barreja la por amb d'altres valors com la tendresa, la simpatia o la feblesa. D'una banda, poden inquietar i produir angoixa recordant-nos que la vida és menys segura del que pensàvem. D'altra banda, però, els monstres ens ajuden a acceptar o integrar la maldat, els fracassos o les dificultats amb les quals ens podem trobar en el món real. Finalment, cal esmentar que el món dels contes és ben extens. Així doncs, aquest treball és el resultat d'un projecte d'experimentar amb les enormes possibilitats pedagògiques dels contes: això només ha estat un petit tast. Petit, però ben dolç.
    URL: http://wwwa.urv.net/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Secundaria%202012-13/material/12cap05/12c05.htm
    Títol en la llengua original: Vet aquí un gat, vet aquí un gos... I aquesta por ja s'ha fos
    Ensenyament(s): Batxillerat
    Director del projecte: Morron Estradé, Carles
    curs acadèmic: 2011-2012
  • Paraules clau:

  • Documents:

  • Cerca a google

    Search to google scholar