Título en diferentes idiomas: Medicina natural. Remeis tradicionals d'Alcanar
Centro: IES Sol de Riu (Alcanar)
Idioma: Català
Colección: Treballs de Recerca de Batxillerat
Estudiante: Fibla Moreno, Vanessa
Serie: Premi Consell Social URV
Fecha de alta en el repositorio: 2016-12-16
Resumen: En un món cada cop més industrialitzat on la tecnologia sembla no tindre fronteres, ens resulta molt fàcil trobar solucions via Internet o bé, si es tracta de salut, visitant l’hospital més proper. El que probablement no sabem és que el millor hospital i el més saludable el podem trobar a cada pas quan caminem per la muntanya. Amb això, m’estic referint als remeis tradicionals, els quals han passat de pares a fills durant centenars d’anys i que ara estan a punt de desaparèixer. Per això, aquest treball neix de la necessitat de rescatar de l’oblit, de recuperar, reunir i difondre aquest petit tresor d’antics coneixements, costums i tradicions per tal de donar una idea justa de la riquesa botanicomedicinal que encara roman aquí a Alcanar. A pesar dels avenços de la medicina moderna, i deixant de banda les malalties importants que sempre han estat tractades pels especialistes, les malalties de segon grau han estat ateses tradicionalment per la família mitjançant la utilització dels remeis casolans, les receptes dels quals han anat passant de generació en generació, de la mateixa manera que la recepta del cóc ràpid o les borraines amb mel per Nadal. S’ha de tenir present que els medicaments de què disposem avui en dia tenen un origen en la natura, ja que la majoria són concentrats i barreges dels principis actius que contenen les plantes. Aquests principis actius són els que s’utilitzen al llarg del treball per comprovar que les propietats que s’atribueixen a les plantes són vertaderes i demostrar amb una base química que realment aquests remeis que expliquen els canareus i canareves són efectius i fiables. Tot i això, a més dels efectes que tenen els remeis populars, quan parles amb la gent, sempre apareixen una sèrie de supersticions i ritus de caire religiós i de bruixeria que enterboleix la constatació de l’eficàcia dels resultats. Però s’ha de tenir en compte que moltes vegades la fe també fa miracles. Entre molts dels remeis que us recullo en el meu treball, n’he triat un de molt característic del meu poble per fer-vos-en un esment. És l’herba de Sant Joan, coneguda també com a: pericó, pericó groc, herba foradada, hipèric i herba sanguinària. Aquesta planta s’ha de recollir quan floreix, entre juny i setembre. No obstant això, sempre s’ha dit que si es cull durant la nit de Sant Joan té més poder curatiu. La gent del poble la utilitza per a diferents malalties i ferides: - Per a cremades, ferides, nafres, herpes labial, cops i morenes. - Per a les depressions i bogeries extremes. En el primer cas, per curar totes les nafres o ferides s’utilitza un oli que es prepara amb aquesta planta: es posen les summitats florides o sols les flors en un recipient de vidre i s’omple amb oli d’oliva. Després, es tanca el recipient i es deixa a sol i serena durant quaranta dies. A continuació, es cola l’oli (que esdevindrà roig) i amb l’ajut d’unes gasses s’aplicarà directament a la zona per tractar. En el segon cas, es requereix una tintura feta també de manera artesana: es dipositen en un recipient de vidre les flors i es posa amb alguna beguda alcohòlica, com ara el rom o el conyac. Es tanca i es deixa quaranta dies a sol i serena. Un cop finalitzat aquest període, es cola i es prenen dues cullerades soperes al dia del líquid resultant. Tot això es deu a les propietats medicinals que tenen els principis actius del pericó, les quals, principalment, són: propietats analgèsiques, antimicrobianes, antibacterianes, antiinflamatòries, astringents, antitrombòtiques, antidepressives i sedants. Després d’haver analitzat les propietats de la planta i els usos medicinals de què gaudeix, crec que una bona conclusió és tornar la vista als remeis tradicionals i naturals obtinguts de les plantes per aconseguir una societat més sana i saludable. Així, al mateix temps, aconseguirem respectar una tradició que ens ha acompanyat fins al segle XXI. Si us interessa saber els usos d’altres plantes com ara la saborija, l’olivera, la sàlvia, l’àloe vera, la borraina, la cua de cavall, l’espígol, el panical o la marialluïsa, en el meu treball en podeu trobar fins una quarantena més. Hi apareixen explicats els usos medicinals, els principis actius i la justificació científica dels resultats que se’n poden obtenir, així com el mètode d’elaboració casolà perquè vosaltres mateixos en podeu gaudir.
URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/DVD%20Premis%202007-09/material/09cap06/09c06.htm
Título en la lengua original: Medicina natural. Remeis tradicionals d'Alcanar
Enseñanza(s): Batxillerat
Director del proyecto: Valle, Anna
Curso académico: 2008-2009
Repositori URV