Título en diferentes idiomas: Calculadores: origen i evolució
Centro: IES Vila-seca
Idioma: Català
Colección: Treballs de Recerca de Batxillerat
Estudiante: Guerrero Serena, José Ángel
Serie: Premi Consell Social URV
Fecha de alta en el repositorio: 2017-01-09
Resumen: Potser s Arquímedes hagués tingut una calculadora moderna, hauria anat més ràpid a l’hora de fer els càlculs i els que van anar a matar-lo ja no l’haguessin trobat enfeinat amb l’àbac. Això no ho sabrem mai; però sí que podem estar segurs que la fiabilitat dels resultats que li donava l’àbac que tenia en aquells moments a les mans el van permetre passar a la posteritat com un dels matemàtics i científics més notables que han existit. Les possibilitats de l’àbac són molt superiors a les que pensem. Costa de creure, però l’any 1946 un comptable japonès expert en àbac es va enfrontar durant dos dies contra una computadora (una computadora del 46, aixó sí) i va guanyar el japonès, 4 a 1. El Sr. Matzukai anava una mica fluix en multiplicacions i no va aconseguir el 5 a 0! Com va néixer l’àbac? Càlcul ve del llatí calculus, que vol dir «pedreta», que es feien servir per comptar. A partir d’aquí, foradar-les i passar-hi un filferro o una corda sembla el pas natural per facilitar el procés de comptar. Encara es compten així les oracions del rosari o els gols del futbolí. Aquest estri de recompte va evolucionar en l’àbac, una autèntica calculadora que ha anat evolucionant segons el lloc. Al contrari del que pensem, encara avui en molts petits pobles orientals s’ensenya a comptar amb l’àbac, i s’utilitza regularment en petits negocis dels barris xinesos arreu del món. A Europa va desaparèixer pràcticament quan el matemàtic italià Fibonacci, a principis del segle XIII, després de comparar els diferents sistemes numèrics que havia conegut al llarg dels seus viatges, va introduir el sistema indoaràbic i va establir els nou símbols indis que designaven els nou primers números, a més de la xifra àrab zero (zifr en àrab). Llegint aquest treball fem un viatge a través de les calculadores que han existit, i aprenem a sumar i restar amb l’àbac. L’àbac té un pes important en el treball, perquè fins a l’aparició de la primera calculadora mecànica, l’any 1926, va ser l’única eina disponible per fer càlculs complexos. Després, i en menys d’un segle, han sorgit la regla de càlcul, les calculadores de sobretaula electròniques, les calculadores de butxaca, les científiques, les programables i un llarg etcètera. A l’edat mitjana l’estudiant que volia arribar a ser un bon calculista havia d’estudiar a Europa. A Alemanya i França les universitats eren considerades les més excel•lents per aprendre a sumar i restar. Però si a més a més es volia especialitzar en multiplicacions i divisions, havia de continuar els seus estudis a Itàlia —l’espai europeu d’educació superior no és una idea tan innovadora! Avui només ens cal anar a la botiga del costat. Si estem de sort, ens regalaran una calculadora en comprar dos paquets de piles.
URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/CD%20Premis%202006-07/index.htm
Título en la lengua original: Calculadores: origen i evolució
Enseñanza(s): Batxillerat
Director del proyecto: Ferré, Ventura
Curso académico: 2006-2007
Repositori URV