Título en diferentes idiomas: Els Pets, els Beatles de Constantí
Centro: IES Gaudí Reus
Idioma: Català
Colección: Treballs de Recerca de Batxillerat
Estudiante: Pena Sánchez, Míriam
Serie: Premi Consell Social URV
Fecha de alta en el repositorio: 2017-01-09
Resumen: Sembla que la mare del Lluís estava convençuda que el seu fill seria escriptor —potser periodista—, perquè havia començat a llegir des de molt aviat. A més, a cal Gavaldà no hi havia tradició musical. Però quan tenia onze anys, el xiquet va veure per la tele la pel•lícula Qué noche la de aquel día i, en acabar, ja ho tenia molt clar: de gran, seria beatle. A cal Reig si que n’hi havia, de tradició musical. I el Joan també jugava a ser beatle perquè volia ser com el seu pare, que a més de ser el cafeter del casino del poble i fer de pagès, tocava la bateria. El Falín era veí del Lluís, jugaven al futbol a la plaça, feia d’escolanet i per Nadal, representava els Pastorets, com el Joan. I li agradava ballar amb les orquestres. Com que eren els seus amics, també es va fer de la colla dels rockeros. A sotragades, ara uns ara els altres, i amb més o menys dedicació, van anar fent música, fins que una afortunada casualitat va fer que els proposessin actuar en un pub de Constantí. I ja els tenim aquí: l’Ismael —un amic que va estar amb ells des del començament— cantava, el Falín tocava el baix, el Joan tocava la bateria i el Lluís, la guitarra i també cantava. I es van posar un nom, provocador: Condons Adulterats. El grup tal qual era va durar un mes i mig, perquè molt aviat van fer-hi canvis. El Lluís es va quedar com a únic cantant i van canviar el nom. Van fer una llista de noms, els van sotmetre a votacions. L’únic que no va rebre cap vot va ser… Els Pets. I així van néixer. La nit de Nadal del 1985 es van presentar Els Pets a l’Ateneu Llentisclell de Constantí. Va ser un desastre que encara recorden. La guitarra del Lluís es va aixafar i la que li van deixar era tan dolenta que no es podia ni afinar. L’estada del Lluís a Amèrica durant un any va marcar un punt d’inflexió en la vida d’Els Pets. A la tornada li van preparar una festa d’amics, va tocar l’orquestra i van fer pujar el Lluís a l’escenari. Aleshores va tornar a prendre una decisió sobre el seu futur: s’havia acabat aquella broma de caps de setmana. A partir d’ara serien un grup de veritat. El treball ens explica aquestes i mil i una històries més de tot allò que envolta Els Pets, del que han fet, i els han fet, al llarg dels seus més de vint anys de vida. Els seus orígens, èxits, fracassos, cançons, i també alguna tragèdia. Ens apropa al grup i ens fa sentir, si és possible, encara més nostre aquell grup que va fer famós el seu crit de guerra: «Som els Pets de Constantí i visca la mare que ens va parir!»
URL: http://wwwa.urv.cat/ogovern/consellsocial/PSecundaria/CD%20Premis%202006-07/index.htm
Título en la lengua original: Els Pets, els Beatles de Constantí
Enseñanza(s): Batxillerat
Director del proyecto: Corretger, Montserrat
Curso académico: 2006-2007
Repositori URV