La ruralitat mediada i el relat pel canvi

Identificador:  imarina:9470287

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/imarina9470287

Autors:  Castelló, Enric

Resum:
Aquest text aporta una reflexió sobre les interseccions entre els imaginaris socioculturals, el desenvolupament econòmic i les ruralitats. L’autor planteja que vivim una mediatització de la ruralitat que fa circular discursos que repliquen un marc interpretatiu extractivista. Es tracta d’una lògica en què la ruralitat s’entén com un espai que produeix i proveeix: aliments, energia, diversió o descans. És una narrativa que no compta amb dinàmiques reproductives i de regeneració. L’autor proposa desenvolupar nous relats del rural, i en el rural, que es desempalleguin d’aquest marc interpretatiu. La cultura i els mitjans de comunicació, inclòs el periodisme, són espais d’innovació en aquest sentit. Una possibilitat és integrar-hi els valors del posthumanisme crític en els imaginaris d’un «rural ressituat». Per això, cal un tractament als mitjans que indagui sobre la relació entre les agències humanes i altres-que-humanes: animals, plantes, materialitats. La cultura i el pensament crític tenen un paper per visualitzar projectes basats en epistemologies integradores. Més enllà dels relats del col·lapse, aquesta narrativa vol ser afirmativa i ha de procurar aliatges per construir una ruralitat resilient davant la crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat i la precarietat. No és només un canvi de relat, sinó un relat pel canvi.