El 1714 i la llengua catalana. El discurs dels escriptors de la Renaixença

Identificador:  imarina:6418338

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/imarina6418338

Autores:  Jordi Ginebra Serrabou

Resumen:
Els historiadors han assenyalatque, durant el segle XVIII i les primeresdècades del segle XIX, la lamentacióper la pèrdua dels drets políticsde Catalunya arran de la derrota de1714 no va anar acompanyada d’unalamentació paral·lela per la pèrduadels drets lingüístics. Se sol afegir quellavors la vinculació entre llengua ipàtria no era encara tan estreta comva ser després. En aquest treball es vol fer una primera incursió en l’estudi delprocés que va conduir a relacionar demanera sistemàtica la derrota de 1714amb la pèrdua de la llengua catalanacom a referent polític. La hipòtesiinicial és que aquest procés s’iniciaamb els escriptors de la Renaixença.També ens podrem plantejar llavorssi, en relació amb la història de la llenguacatalana, la vinculació de la datade 1714 a la irrupció de la decadèncialingüística pot considerar-se en part elresultat d’un mite fabricat pels romànticscatalans.