Repositori URV

Identificador: imarina:9247416

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/imarina9247416

Autores:
Eudald Carbonell RouraPolicarp Hortolà i Gómez

Resumen:
Com evolucionem els humans? Aquesta és probablement la interrogació més important que hem de contestar-nos com a espècie animal autoconscient. La qüestió que es planteja és si la teoria de la selecció natural de Darwin i Wallace serveix per explicar l’evolució humana. Els tres processos que ens humanitzen, diferenciant-nos de la resta del regne animal, són: a) la manera d’obtenir energia de l’entorn (la producció); b) la manera de passar-nos informació entre nosaltres (la comunicació), i c) la manera d’agrupar-nos en agregacions de diferent mida (la socialització). La consciència crítica és una conseqüència de la intel·ligència operativa que ens ha portat a la consciència operativa. La nostra espècie necessita una evolució responsable i un progrés conscient. Però això només serà viable si socialitzem la consciència crítica de la nostra espècie. Es fa necessari reflexionar sobre com es poden aplicar aquests coneixements i plantejaments de la teoria de l’evolució social a la pràctica actual i futura de les espècies. I, com a conseqüència, hem de continuar construint un cos teòric que ens permeti d’entendre el nostre procés evolutiu des de dins de la pròpia especificitat humana. Encara no som «humans» del tot, sinó que estem en procés de ser-ho, perquè depenem en part de l’atzar. Serem humans del tot quan depenguem només de la lògica.Paraules clau: evolució humana, comportament, socialització, prospectiva antropològica, epistemologia.