Martí i Franquès, l'home que mirava l'aire

Identificador:  PC:1415

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/PC1415

Autors:  Josep Grau Bové

Resum:
Antoni Martí i Franquès deixa la ploma sobre la taula, s’aixeca del seu escriptori i es recolza a la finestra oberta. És primavera i la brisa és agradable. Tot i que passa la major part de l’any a la seva residència de Tarragona, encara li agrada venir a Altafulla quan necessita concentrar-se. Des de la finestra del despatx de casa seva, a prop del castell, es pot veure el mar i uns quants vaixells que hi suren reposadament. Un d’ells és propietat de Martí, i està sortint del Port de Tarragona carregat de mercaderies. Però no és això el que ell mira. Des de la finestra també es veuen els terrats de les cases, alguns camps entre el poble i el mar, la carretera on pagesos atrafegats van i vénen dels camps. Alguns d’aquests homes treballen a les seves terres, que s’estenen per tot el camp de Tarragona. Però tampoc no és això el que mira Martí.