Revistes Publicacions URV: Arxiu d'Etnografia de Catalunya> 2012

L’autolesió corporal: propostes per a una interpretació cultural del símptoma

  • Dades identificatives

    Identificador: RP:68
    Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/RP68
    Autors:
    Casadó Marín, Lina,
    Resum:
    En la propera edició del DSM-V, que es preveu que surti publicada l’any 2013,l’autolesió corporal apareixerà definida com un nou trastorn mental sota l’etiqueta diagnòsticade non-suicidal self-injury (NSSI). Un dels principals motius que des de l’AmericanPsychiatric Association (APA) es donen a la creació de la categoria clínica té a veure ambl’augment de la incidència de la conducta autolesiva i la necessitat d’implementar mesuresterapèutiques específiques a aquestes accions. Al fil del que la nova edició del DSM planteja,en aquest article presento una reflexió crítica al voltant d’aquest procés. Els eixos sobreels quals pivota aquesta dissertació se centren, d’una banda, a reflexionar al voltant de lesimplicacions que pot generar la construcció de l’autolesió corporal com un problema de salutque afecta específicament els joves, i, de l’altra, a reivindicar la necessitat de recuperar lesnarratives i les interpretacions que els joves fan del seu símptoma. Amb relació a aquestdarrer punt, les possibilitats que l’etnografia i l’ús de les narratives ens permet anar més enllàdels límits interpretatius del model biomèdic, i ens obre la porta a la dimensió relacional del’autolesió com a símptoma social.

  • Altres:

    Autor segons l'article: Casadó Marín, Lina,
    Paraules clau: joves
    Resum: En la propera edició del DSM-V, que es preveu que surti publicada l’any 2013,l’autolesió corporal apareixerà definida com un nou trastorn mental sota l’etiqueta diagnòsticade non-suicidal self-injury (NSSI). Un dels principals motius que des de l’AmericanPsychiatric Association (APA) es donen a la creació de la categoria clínica té a veure ambl’augment de la incidència de la conducta autolesiva i la necessitat d’implementar mesuresterapèutiques específiques a aquestes accions. Al fil del que la nova edició del DSM planteja,en aquest article presento una reflexió crítica al voltant d’aquest procés. Els eixos sobreels quals pivota aquesta dissertació se centren, d’una banda, a reflexionar al voltant de lesimplicacions que pot generar la construcció de l’autolesió corporal com un problema de salutque afecta específicament els joves, i, de l’altra, a reivindicar la necessitat de recuperar lesnarratives i les interpretacions que els joves fan del seu símptoma. Amb relació a aquestdarrer punt, les possibilitats que l’etnografia i l’ús de les narratives ens permet anar més enllàdels límits interpretatius del model biomèdic, i ens obre la porta a la dimensió relacional del’autolesió com a símptoma social.
    Any de publicació de la revista: 2012
    Tipus de publicació: ##rt.metadata.pkp.peerReviewed## info:eu-repo/semantics/publishedVersion info:eu-repo/semantics/article