Repositori URV

Identifier: RP:1292

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/RP1292

Authors:

Abstract:
Seguint el llibre de Roser Calaf, podem veure quins han estat els antecedents i la situació actual de les relacions entre geografia i pedagogia, a més de la tendència possible i desitjable en el futur. Malgrat que en ocasions l'excés de sistematització -sens dubte, degut a la necessitat de resumir en punts concrets aspectes o idees molt més àmplies- pot tornar la lectura una mica sincopada, el cert és que és un llibre força interessant per a tots aquells que, bé sigui des de la perspectiva de la geografia o bé des de la didàctica -o des d'ambdues-, es preocupen per una major adequació de les matèries docents a les necessitats reals de l'ensenyament. I per assolir aquesta adequació cal partir d'una de les premisses bàsiques del llibre: l'ensenyament de la geografia ha d'anar adreçat, més que cap a qualsevol altre objectiu, a saber raonar l'espai, a tenir una estructuració de coneixements que permetin pensar espacialment, raonar geogràficament. Roser Calaf ens exposa les línies bàsiques que cal seguir en aquest sentit. L'administració és la que planifica els grans eixos de l'activitat docent, és cert, però al capdevall són els ensenyants els que han d'assumir i procurar assolir aquest objectiu.