Revistes Publicacions URV: Estudis de Literatura Oral Popular = Studies in Oral Folk Literature> 2020

Les tres Maries de Jordi Pere Cerdà. Emigració i refugis pirinencs en el folklore i l’art contemporani

  • Dades identificatives

    Identificador: RP:4104
    Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/RP4104
    Autors:
    Marqués Meseguer, Josep
    Resum:
    A Contalles de Cerdanya (1961), el poeta, dramaturg, narrador i folklorista nord-català Jordi Pere Cerdà (Sallagosa, 1920 – Perpinyà, 2011) recull la rondalla Les tres Maries, que explica les penúries que hagueren de travessar tres dones que fugien del seu país d’origen. La seua arribada als poblats pirinencs fou igualment dura pel fet de ser estrangeres, un tret que entronca amb la duresa que patí la població que s’exilià creuant la frontera francoespanyola tant a la Retirada (1939) com amb l’ocupació alemanya de França a la Segona Guerra Mundial. Cayrol, compromès amb la Resistència francesa, recrea una contalla que permet establir paral·lelismes entre la història viscuda per l’autor i el relat tradicional i literari. Així, aquest estudi s’interessa per mostrar i interpretar el conte de Les tres Maries dins aquest context històric, cultural i geogràfic. A més, també s’analitzarà la relació entre el relat popular i la documentació existent sobre els llocs de culte religiós al Pirineu. Finalment, es compararan altres texts de Cerdà i obres escultòriques d’Arístides Maillol amb la contalla de Les tres Maries per tal de reflexionar sobre el concepte de refugi i sobre l’interès d’establir relacions més obertes entre les societats i entre aquestes i la natura.

  • Altres:

    Autor segons l'article: Marqués Meseguer, Josep
    Paraules clau: rondalla
    Resum: A Contalles de Cerdanya (1961), el poeta, dramaturg, narrador i folklorista nord-català Jordi Pere Cerdà (Sallagosa, 1920 – Perpinyà, 2011) recull la rondalla Les tres Maries, que explica les penúries que hagueren de travessar tres dones que fugien del seu país d’origen. La seua arribada als poblats pirinencs fou igualment dura pel fet de ser estrangeres, un tret que entronca amb la duresa que patí la població que s’exilià creuant la frontera francoespanyola tant a la Retirada (1939) com amb l’ocupació alemanya de França a la Segona Guerra Mundial. Cayrol, compromès amb la Resistència francesa, recrea una contalla que permet establir paral·lelismes entre la història viscuda per l’autor i el relat tradicional i literari. Així, aquest estudi s’interessa per mostrar i interpretar el conte de Les tres Maries dins aquest context històric, cultural i geogràfic. A més, també s’analitzarà la relació entre el relat popular i la documentació existent sobre els llocs de culte religiós al Pirineu. Finalment, es compararan altres texts de Cerdà i obres escultòriques d’Arístides Maillol amb la contalla de Les tres Maries per tal de reflexionar sobre el concepte de refugi i sobre l’interès d’establir relacions més obertes entre les societats i entre aquestes i la natura.
    Any de publicació de la revista: 2020
    Tipus de publicació: ##rt.metadata.pkp.peerReviewed## info:eu-repo/semantics/publishedVersion info:eu-repo/semantics/article