Revistes Publicacions URV: Estudis de Literatura Oral Popular = Studies in Oral Folk Literature> 2020

Cartes de Palmira Jaquetti a Rafael Patxot i Jubert (1938–1939)

  • Dades identificatives

    Identificador: RP:4105
    Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/RP4105
    Autors:
    Massot i Muntaner, josep
    Resum:
    Aquest treball es basa en nou cartes, inèdites i desconegudes fins ara, procedents d’un arxiu privat, adreçades per la professora, poeta i folklorista Palmira Jaquetti (Barcelona, 1895 – els Monjos, 1963) al gran mecenes català Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964). Escrites el 1938 i el 1939, durant els anys finals de la guerra civil espanyola, ens permeten de conèixer tot un seguit de detalls nous sobre la malaltia crònica que va patir Jaquetti des del 1934 i sobre les seves vicissituds biogràfiques. Abandonada pel seu marit el 1937, va poder sortir de l’hospital el 1938 i de seguida es va reincorporar a l’Institut Pi i Margall de Barcelona, on ensenyava francès. Gran col·laboradora de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada per Patxot, va aconseguir un permís per traslladar-se durant una temporada d’estiu a Prats de Molló, a la Catalunya del Nord. Va poder dur-ho a terme, però el seu estat de salut l’obligà a dedicar- se només al descans. En acabar la guerra, fou sotmesa a un expedient de depuració, resolt el 1941 d’una manera relativament benigna. Malgrat la repressió franquista, va continuar encara les seves recerques folklòriques —que l’havien duta a recollir deu mil cançons populars catalanes—, tant a la vall d’Aran com en sis asils de Barcelona.

  • Altres:

    Autor segons l'article: Massot i Muntaner, josep
    Paraules clau: Palmira Jaquetti
    Resum: Aquest treball es basa en nou cartes, inèdites i desconegudes fins ara, procedents d’un arxiu privat, adreçades per la professora, poeta i folklorista Palmira Jaquetti (Barcelona, 1895 – els Monjos, 1963) al gran mecenes català Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964). Escrites el 1938 i el 1939, durant els anys finals de la guerra civil espanyola, ens permeten de conèixer tot un seguit de detalls nous sobre la malaltia crònica que va patir Jaquetti des del 1934 i sobre les seves vicissituds biogràfiques. Abandonada pel seu marit el 1937, va poder sortir de l’hospital el 1938 i de seguida es va reincorporar a l’Institut Pi i Margall de Barcelona, on ensenyava francès. Gran col·laboradora de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, patrocinada per Patxot, va aconseguir un permís per traslladar-se durant una temporada d’estiu a Prats de Molló, a la Catalunya del Nord. Va poder dur-ho a terme, però el seu estat de salut l’obligà a dedicar- se només al descans. En acabar la guerra, fou sotmesa a un expedient de depuració, resolt el 1941 d’una manera relativament benigna. Malgrat la repressió franquista, va continuar encara les seves recerques folklòriques —que l’havien duta a recollir deu mil cançons populars catalanes—, tant a la vall d’Aran com en sis asils de Barcelona.
    Any de publicació de la revista: 2020
    Tipus de publicació: ##rt.metadata.pkp.peerReviewed## info:eu-repo/semantics/publishedVersion info:eu-repo/semantics/article