Repositori URV

Identificador: RP:157

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/RP157

Autores:
Belmont, Nicole

Resumen:
Els contes de transmissió oral, fins aleshores coneguts per bé que no apreciatsper la cultura lletrada, van canviar d’estatus després de la publicació de la recopilaciódels germans Grimm. El seu projecte era recollir tot allò que pogués servircom a testimoni de l’antiga poesia germànica. Es va veure, però, desviat perla primera col·lecta feta entre els seus amics que van recórrer als relats que elsexplicaven quan eren petits. Aquests contes provenen d’una memòria infantilque tenia gran càrrega afectiva i que sovint presentava llacunes. D’altra banda,l’escriptura transforma la natura del conte oral: es converteix en signes visualsi tendeix a reduir-se al seu contingut manifest, senzill, innocent, que són caràcterspropis de la infantesa. S’agafen al «peu de la lletra». L’obra es va escaparde les mans dels seus autors fent que els nens de la classe lletrada burgesa poguessinaccedir als contes populars. N’és també testimoni l’absència de recercateòrica estructurada, malgrat fragments que mostren un coneixement profund,íntim, apassionat de l’àmbit i fins i tot la noció que ells mateixos anomenavendie Sache «cosa, substància narrativa fonamental», que és especialment sorprenentper la seva modernitat.