Repositori URV

Identificador: RP:5386

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/RP5386

Autors:
Leiva Ilabaca, Carolina Cecilia

Resum:
L'antiga afirmació que 'només les persones en sentit jurídics poden ser titulars de drets, i ho són perquè són alhora capaços de ser titulars de deures', implica que altres entitats -com els animals no humans- no poden ser titulars de drets en sentit jurídic. Així mateix, és un fet que les diverses propostes, fructíferament aportades per diversos autors per a atribuir drets als animals en sentit jurídic, no han trobat cabuda en la majoria dels ordenaments jurídics. Per tant, per a determinar per què aquesta afirmació segueix fortament arrelada, i per a explicar per què les propostes ofertes per la literatura encara no han aconseguit superar-la, aquest article duu a terme un estudi crític del marc teòric sobre les qüestions de la 'personalitat en sentit jurídic' i sobre els 'drets en sentit jurídic', analitzant-los i examinant la seva capacitat per a atribuir drets als animals. Per a això, es distingeixen dos enfocaments generals i es comprova la seva capacitat per a superar l'afirmació: d'una banda, el que sosté que 'només les persones jurídiques poden ser titulars de drets', identificat com '*Personismo'; i per un altre, el que sosté que 'les persones no jurídiques també poden ser titulars de drets', identificat com 'no *Personismo'. Finalment, basant-se en els resultats de l'examen, i extraient alguns elements crucials de tots dos enfocaments, aquest treball suggereix un nou enteniment, l''enfocament pragmàtic *sintiencia-interès', una proposta que pretén ser 'efectiva des del punt de vista jurídic', això és, teòricament sòlida, així com pragmàticament factible, per a l'adscripció de drets als animals entre els nostres sistemes jurídics actuals.