Percepcions de la IA generativa a ELE: reptes, oportunitats i necessitats formatives

Autor según el artículo: Sanz Manzanedo, Marta

Palabras clave: Inteligencia Artificial Generativa

Resumen: Este estudio explora las percepciones del profesorado sobre el uso de la inteligencia artificial (IA) en la enseñanza de ELE y otras lenguas, con el objetivo de identificar retos, oportunidades y necesidades formativas. Se aplicó un cuestionario estructurado a 341 docentes de diversos niveles (primaria, secundaria, bachillerato y educación de adultos) y centros (públicos y concertados) de la región de Toscana (Italia). Los resultados muestran una notable heterogeneidad en el conocimiento sobre IA: un 40 % declara tener limitaciones importantes, mientras que solo un 25 % afirma poseer competencias avanzadas. Aunque la mayoría valora positivamente el potencial pedagógico de la IA, su integración en el aula sigue siendo limitada. Solo un tercio utiliza regularmente herramientas como chatbots o plataformas automatizadas de corrección y traducción, especialmente en secundaria y bachillerato, donde hay mayor disponibilidad tecnológica y menor rigidez normativa. El profesorado expresa un alto interés en formación específica, destacando la importancia del uso ético y responsable de la IA (70 %) y la creación de contenidos personalizados (80 %). Prefieren talleres prácticos, tanto online como presenciales, con especial interés por cursos asíncronos tutorizados, escasamente disponibles en el contexto italiano. Las barreras principales incluyen la falta de capacitación (65 %), limitaciones tecnológicas (45 %) y preocupaciones sobre la privacidad de los datos estudiantiles (40 %). En definitiva, los hallazgos evidencian la necesidad urgente de programas formativos adaptados al contexto docente, que permitan integrar la IA de forma efectiva, ética y pedagógicamente sólida en los procesos de enseñanza-aprendizaje.; This study explores teachers’ perceptions of using artificial intelligence (AI) in the teaching of Spanish as a foreign language (ELE) and other languages, aiming to identify challenges, opportunities, and training needs. A structured questionnaire was administered to 341 teachers from different levels (primary, lower secondary, upper secondary, and adult education) and school types (state and state-funded) in the Tuscany region of Italy. The findings reveal marked heterogeneity in AI-related knowledge: 40 % of respondents report significant limitations, while only 25 % claim advanced competencies. Although most teachers recognise AI’s pedagogical potential, classroom integration remains limited. Only one third regularly use tools such as chatbots or automated correction and translation platforms, primarily in lower and upper secondary settings, where technology is more available and regulations are less restrictive. Teachers express strong interest in targeted training, emphasising the importance of ethical and responsible AI use (70 %) and the creation of personalised content (80 %). They prefer practical workshops—both online and in-person—with a particular interest in tutored asynchronous courses, which are scarcely available in Italy. The main barriers identified include lack of training (65 %), technological constraints (45 %), and concerns about student data privacy (40 %). Overall, the findings highlight an urgent need for context-specific professional development programmes that enable AI to be integrated effectively, ethically, and pedagogically into teaching and learning processes.; Aquest estudi explora les percepcions del professorat sobre l'ús de la intel·ligència artificial (IA) a l'ensenyament d'ELE i altres llengües, amb l'objectiu d'identificar reptes, oportunitats i necessitats formatives. S'hi va aplicar un qüestionari estructurat a 341 docents de diversos nivells (primària, secundària, batxillerat i educació d'adults) i centres (públics i concertats) de la regió de Toscana (Itàlia). Els resultats mostren una notable heterogeneïtat en el coneixement sobre IA: un 40% declara tenir limitacions importants, mentre que només un 25% afirma posseir competències avançades. Tot i que la majoria valora positivament el potencial pedagògic de la IA, la seva integració a l'aula continua sent limitada. Només un terç utilitza regularment eines com chatbots o plataformes automatitzades de correcció i traducció, especialment a secundària i batxillerat, on hi ha més disponibilitat tecnològica i menor rigidesa normativa. El professorat expressa un alt interès en formació específica, i destaca la importància de l'ús ètic i responsable de la IA (70%) i la creació de continguts personalitzats (80%). Prefereixen tallers pràctics, tant en línia com a presencials, amb especial interès per cursos asíncrons tutoritzats, escassament disponibles en el context italià. Les barreres principals inclouen la manca de capacitació (65 %), limitacions tecnològiques (45 %) i preocupacions sobre la privadesa de les dades estudiantils (40 %). En definitiva, les troballes evidencien la necessitat urgent de programes formatius adaptats al context docent, que permetin integrar la IA de manera efectiva, èticament i pedagògicament sòlida en els processos d'ensenyament-aprenentatge.

Año de publicación de la revista: 2025

Tipo de publicación: info:eu-repo/semantics/publishedVersion; info:eu-repo/semantics/article