Autor/es de la URV: Salvador Franch, Ferran Ramos Sainz, Miguel Schulte, Lothar Tanarro García, Luis M. Luengo Nicolau, Enrique Palacios Estremera, David Gómez Ortiz, Antonio

Resumen: ANTONIO GÓMEZ ORTIZ (1), DAVID PALACIOS ESTREMERA(2) , ENRIQUE LUENGO NICOLAU (2), LUIS M. TANARRO GARCÍA (2), LOTHAR SCHULTE (1), MIGUEL RAMOS SAINZ (3) & FERRAN SALVADOR FRANCH (1) (1) Servei de Gestió i Evolució del Paisatge. Universitat de Barcelona. (2) Departamento de Análisis Geográfico Regional y Geografía Física. Universidad Complutense de Madrid.(3) Departamento de Física (Grupo GIFA). Universidad de Alcalá de Henares. INESTABILITAT DE TALÚS I COBERTA NIVAL EN ÀREES MARGINALS DE PERMAFROST. EL CAS DE LA PARET NORD DEL PIC DEL VELETA (SIERRA NEVADA. ESPANYA). RESUM La glacera més meridional d’Europa durant la Petita Edat de Gel ocupava la base de la paret septentrional del pic del Veleta (3.398 m) i estava instal·lat a Sierra Nevada –sud-est de la Península Ibèrica (latitud: 37º03’ N i longitud: 3º22’W).- La glacera va anar desapareixent al llarg del segle XX, al temps que es formava un important talús detrític al peu de la paret. Aquest, en l’actualitat, encara manté gel atrapat en el seu interior, segons dades B.T.S. i sondeigs mecànics. Observacions realitzades en l’esmentat talús des de 1995 a 2001, revelen l’existència d’importants moviments en massa (esllavissades rotacionals per desgel, debris flows i lòbuls de gelifluxió) associats a la coberta nival que tendeix a cobrir-lo (estius del 1998, 1999 i 2000). Aquests fets mostren la relació directa que existeix entre l’estabilitat del talús i la protecció tèrmica que suposa el mantell nival en àrees on roman un permafrost marginal en estat de degradació. Paraules clau: deglaciació, mantell nival, moviments en massa, pic del Veleta, permafrost, talús, Sierra Nevada (España)

Año de publicación de la revista: 2002

Tipo de publicación: info:eu-repo/semantics/publishedVersion info:eu-repo/semantics/article