Proteïna C-Rectiva. Estudis en població de l'àrea Mediterrànea

Identificador:  TDX:1584

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TDX1584

Autors:  Bertran Ferrús, Núria

Resum:
Introducció.Les malalties cardiovasculars estan associades a una mortalitat elevada en el món occidental. La necessitat d'establir valors de risc de patir la malaltia i l'associació d'aquesta amb el procés inflamatori, va motivar estudiar la proteïna C- reactiva (PCR). L' American Heart Association (AHA) en base a nombrosos estudis que consideraven amb gran unanimitat que el risc de patir malaltia cardiovascular era superior en els pacients del tercer tertil de PCR respecte als del primer tertil, ha establert criteris d'inclusió d'aquesta determinació en protocols clínics i Sanitat Pública. S' han establert tres nivells de risc ( < 1.0 ; 1.0 -3.0 i > 3.0 mg/L). Per altra part cal conèixer la població per aplicar criteris i s'ha considerat d'interès abordar l'estudi en poblacions de l'àrea mediterrània, pacients de la nostra pràctica clínica habitual. Contribuir al coneixement del paràmetre PCR per aconseguir una millor prevenció del procés arterioscleròtic i /o malaltia cardiovascular és el propòsit d'aquesta Tesi Doctoral.Objectius(1) L'avaluació d'un mètode d'immunoassaig turbidimètric d'alta sensibilitat per la mesura de PCR (PCRas). (2) Investigar en dones fèrtils des de la preconcepció i durant el procés normal de l'embaràs, canvis cronològics en la concentració de PCR i valorar l'associació entre la concentració i l'índex de massa corporal i augment de pes entre altres variables. (3) Establir valors de referència de PCR en població sana i estudiar els efectes de nutrients i de factors involucrats en l'estil de vida en aquesta concentració. (4) Valorar l'associació de la PCR i la proteïna inflamatòria MCP-1 en pacients amb diagnòstic de patologia hepàtica crònica segons histologia.ConclusionsEn l'avaluació d'un mètode de PCRas, es va trobar una sensibilitat de 0.3 mg/L. Es va descartar interferència analítica en mostres lipèmiques (triglicèrids &#61603; 6 mmol/L), ictèriques (bilirubina &#61603; 175 µmol/L), hemolitzades ( hemoglobina &#61603; 5 g/L) i amb paraproteïnes ( IgG, IgA, IgM &#61603; 20 g/L). En la població gestant, el pes de la mare va ser determinant. L'índex de massa corporal a la preconcepció va determinar la PCR en el primer trimestre i l'augment de pes va determinar la PCR en el moment del part. La població del segon estudi és representativa de població adulta i sana de l'àrea mediterrània. Es van obtenir valors de referència basals de PCR similars a la població del nord d'Europa i dels EUA. Es va estudiar l'associació amb els hàbits de nutrició. Una anàlisi multivariant entre diferents nutrients i la PCR va mantenir una associació amb la ingesta de folat. Això podria implicar un tipus de dieta (rica en fruita i vegetals) associada amb valors baixos de PCR. La població objecte del tercer estudi va ser de pacients amb malalties hepàtiques cròniques i diferents graus d'inflamació. Es va estudiar també el marcador MCP-1 implicat en el procés inflamatori i l'associació d'aquest i de la PCR amb la intensitat o el grau d'inflamació. No es va trobar cap associació entre les concentracions sèriques de PCR i el grau de disfunció hepàtica tot i que els valors plasmàtics de MCP-1 sí que es van relacionar amb l'evolució de la malaltia.