Identificador: TDX:1899
Autors: Teruel Carrizosa, Mercedes
Resum:
Aquesta tesis examina la influència de la dimensió de l'empresa en el creixement empresarial, així com el comportament de les manufactures i els serveis d'Espanya entre 1994 i 2002 des d'una perspectiva estocàstica. Aquesta tesis no només respon a la necessitat de considerar el tamany de l'empresa com una variable crucial per al futur de l'empresa sinó també les característiques sectorials, el procés d'aprenentatge i les característiques internes i externes. El creixement empresarial és el procés que afecta a les empreses mentre estan actives en el mercat. Mentre que algunes teories justifiquen el creixement de l'empresa com un procés d'ajust cap al tamany òptim, altres teories justifiquen el creixement a un conjunt de factors aleatoris. Per tal d'analitzar el creixement empresarial, ens basem en la Llei de Gibrat o Llei dels Efectes Proporcionals. Llei de Gibrat suggereix que totes les empreses tenen la mateixa probabilitat per créixer independentment del seu tamany. Tot i l'interès del tema, els resultats en la literatura empírica són contradictoris i existeixen encara alguns buits. D'acord amb la revisió empírica de la Llei de Gibrat, diferents resultants poden ser destacats. En primer lloc, el creixement empresarial és un procés complex que depén de característiques internes i externes que poden afecten de forma determinística o aleatòria. En segon lloc, hi ha varies buits en la literatura. Per una banda, pocs estudis empírica analitzen els serveis. Per altra banda, hi ha una escassetat d'investigadors que incorporen la dimensió locacional.Els nostres resultats refusen la Llei de Gibrat per les manufactures I els serveis i, a més a més, aquests resultats no varien quan introduïm el procés d'aprenentatge de l'empresa en el mercat. Quant a les diferències entre cada sector individual, apareixen comportaments de creixement diferents en funció de la indústria. És un fet conegut que el creixement de l'empresa depèn de les característiques de la indústria i els nostres resultats mostren un comportament diferent en funció del sector industrial. Per tant, cada indústria té diferents característiques tecnològiques i diferent processos de creixement, els quals poden explicar els resultats contradictoris de la literatura.La persistència del creixement empresarial ofereix una perspectiva dinàmica del creixement de l'empresa. La relació entre creixement passat i actual és un alter aspecte relacionat amb la Llei de Gibrat. La persistència del creixement empresarial és molt important per als agents públics i directors, els quals hauries de tenen compte el comportament que dirigeix el creixement empresarial per tal d'incrementar els beneficis de les seves inversions, la creació de l'ocupació i el creixement econòmic. Com era d'esperar, l'efecte de la persistència depèn de la proximitat temporal del creixement. En altres paraules, un creixement positiu tindrà més impacte en el període següent que dos períodes després. Quant a l'anàlisi de la presència de diferents equilibris de creixement empresarial, els nostres resultats mostren que hi ha una diferència significativa en el creixement entre els sectors manufacturers i els serveis la qual persisteix quan controlem per altres característiques específiques de l'empresa. No obstant, la introducció de les variables locacionals generata que aquesta tendència sigui no significativa. Per tal de saber com d'important és la diferenciació entre manufactures i serveis s'estima la Llei de Gibrat per a les indústries manufactureres i els serveis en equacions separades. En separar les estimacions d'ambdues indústries, els nostres resultats accepten l'existència de diferents equilibris quan s'inclouen les variables locacionals. Quant als determinants dels creixement empresarial, variables com la intensitat tecnològica territorial i el creixement del PIB presenten externalitats positives sobre el creixement empresarial. Per altra banda, la diversitat o especialització industrial tenen impactes diferents en funció del sector a analitzar. Finalment, barreres d'entrada com la intensitat del capital i el tamany mínim eficient es comporten com barreres al creixement. Això vol dir que sectors que són intensiu en capital dificultaran el creixement de les empreses. Pel contrari, sectors amb baixes barreres d'entrada tenen baixes barreres al creixement. No obstant, aquestes barreres al creixement poden ser superades amb característiques internes com la innovació, la cooperació, l'increment del capital humà, etc.
Repositori URV