Repositori URV

Identificador: TDX:470

Handle: https://hdl.handle.net/20.500.11797/TDX470

Autors:
Díaz Martínez, Sabina

Resum:
Gens Diana de les ProantocianidinesLa tesi es planteja demostrar la següent hipòtesis: les proantocianidines actuen modulant l'expressió diferencial de gens diana per condicionar una adaptació homeostàtica que previngui situacions d'estrès metabòlic, oxidatiu o inflamatori. S'han emprat diferents estratègies experimentals, unes utilitzant la metodologia de transcriptòmica no dirigida analitzant fetges de rates amb tractaments aguts i crònics dosi-resposta amb extractes de proantocianidines. Els resultats obtinguts a partir d'aquesta primera aproximació ens indiquen que no hi ha dosi resposta: a cada dosi el ventall de gens que es modifiquen es diferent i no d'una forma especialment significativa, possibilitant això no obstant adaptacions bioquímiques que van en el sentit postulat, modulant el metabolisme dels lípids i corregint potencials situacions d'estrès inflamatori. Destaca el paper proapoptòtic descobert. Una segona estratègia s'ha centrat en l'estudi de proantocianidines concretes: epicatequina, dímer i trímer de catequina fent servir cèl·lules hepàtiques en cultiu utilitzant també la transcriptòmica no dirigida. Destaquen com a resultats el fet que són molts pocs els gens que modifiquen l'expressió amb epicatequina, mentre que pel dímer i trímer la modificació de l'expressió és important i centrada en uns processos bioquímics alterats pel dímers, uns altres pel trímer i forces, especialment en el context d'actuar com inhibidors de la resposta immune, per ambdues molècules. En la tercera estratègia, centrada en la tècnica de la transcriptòmica dirigida s'han estudiat els canvis d'expressió gènica en cèl·lules hepàtiques i cèl·lules endotelials tractades amb extracte de proantocianidines de pinyol de raïm, extracte de proantocianidines ric en oligòmers, epicatequ