Identificador: TDX:312
Autores: Salavera Muñoz, Daniel
Resumen:
L'increment de la demanda energètica, que ha acompanyat el creixement experimentat per l'economia mundial en les últimes dècades, fa necessària la recerca de tecnologies més eficients que permetin reduir els efectes negatius que aquest creixement efectua sobre el medi ambient.<br/>A l'estat espanyol, les puntes més elevades de demanda energètica es produeix durant l'estiu, degut a l'augment d'aparells d'aire condicionat. Per a reduir aquesta demanda, la refrigeració per absorció activada per energia solar o calor residual es presenta com una de les opcions més interessants de cara al futur.<br/>Els fluids de treball convencionals (aigua + bromur de liti i amoníac + aigua) presenten una sèrie d'inconvenients: la limitada solubilitat i elevada corrosivitat del bromur de liti, y la necessitat de rectificació per a la separació de la mescla amoníac + aigua que determinen les pròpies limitacions de l'ús de aquests sistemes. <br/>L'addició d'altres components pot minorar aquests inconvenients i millorar així les prestacions del cicle. Així, l'ús de sales de liti (clorur, nitrat i iodur) poden reduir la corrosivitat i augmentar la solubilitat del bromur de liti, i la utilització d'hidròxids alcalins (de sodi i de potassi) augmenten la volatilitat relativa de la sistema NH3+H2O i faciliten la separació de ambdós a la sortida del generador.<br/>La informació existent respecte a les propietats termofísiques d'aquests nous sistemes és insuficient per una precisa simulació del cicle d'absorció, per la qual cosa l'objectiu d'aquest treball ha estat completar l'estudi experimental de les propietats termofísiques més característiques de cada mescla, així com l'adaptació i posada en marxa dels dispositius i tècniques experimentals per a realitzar aquest treball. <br/>Per al sistema H2O + (LiBr + LiNO3 + LiCl + LiI) s'han determinat experimentalment la solubilitat, la capacitat calorífica i la densitat. La primera d'aquestes propietats s'ha mesurat fent servir dos mètodes politèrmics, un de visual i l'altre calorimètric, aquest últim por medi de un calorímetre Calvet. Aquest calorímetre també va ser utilitzat per la determinació experimental de les capacitats calorífiques a pressió constant de les dissolucions aquoses fent servir un mètode incremental. Finalment, les densitats de les dissolucions es van determinar fent servir un densímetre de precisió de tub vibrant.<br/>Pels sistemes NH3 + H2O + NaOH y NH3 + H2O + KOH s'ha realitzat un estudi teòric-experimental de l'equilibri líquid-vapor. A partir de les mesures de pressió de vapor pel mètode estàtic a distintes composicions i temperatures dels diferents sistemes s'ha determinat la composició de les fases en equilibri a través del mètode de Barker adaptat per a sistemes ternaris. A més a més, els resultats s'han correlacionat fent servir el mètode Electrolyte-NRTL. Tanmateix s'han determinat experimentalment i correlacionat en funció de la temperatura i composició les capacitats calorífiques a pressió constant i las densitats de les dissolucions emprant el mètode calorimètric i de tub vibrant, respectivament.