Identificador: TFG:10133
Autors: Sehil, Salah-Dine
Resum:
Introducció: El vertigen crònic d'origen vestibular perifèric és una condició freqüent i incapacitant que afecta múltiples dimensions de la vida del pacient, incloent-hi la capacitat funcional, el son i la salut mental. La realitat virtual (RV) ha emergit com una intervenció complementària d'interès creixent en la rehabilitació vestibular, encara que l'evidència sobre la seva eficàcia específica continua sent limitada. Objectius: Comparar l'eficàcia del tractament convencional del vertigen crònic acompanyat de realitat virtual davant del tractament convencional només, en pacients adults amb trastorns vestibulars, avaluant a més els seus efectes sobre la salut mental, la durabilitat de les millores i el risc de caigudes en adults grans. Metodologia: Revisió sistemàtica seguint les recomanacions PRISMA 2020, amb cerca a PubMed, PEDro i Cochrane Library (2015–2026). S'hi van incloure assaigs clínics aleatoritzats i no aleatoritzats que avaluessin intervencions basades en RV en adults amb trastorns vestibulars, utilitzant escales com el DHI, DGI, ABC, HADS i SOT. Resultats: De 217 articles identificats, es van seleccionar 10 estudis amb una mostra global de 519 participants. El 100% va mostrar millora clínica després de la intervenció, encara que només el 50% va evidenciar superioritat de la RV davant del tractament convencional. Les millores més consistents es van observar al DHI, l'estabilitat postural i el guany del reflex vestíbul-ocular. Els efectes sobre la salut mental van ser prometedors però heterogenis. Conclusions: La RV constitueix un complement terapèutic prometedor, amb més adherència al tractament i beneficis sobre l'estabilitat postural i la salut mental. Tot i això, l'heterogeneïtat entre estudis impedeix establir un protocol òptim. Es requereixen assaigs amb més rigor metodològic i seguiments perllongats
Repositori URV