Identificador: TFG:1670
Autors: Edo Muñoz, Sílvia
Resum:
Aquest treball ha estat realitzat a la refineria de Repsol Petroli de Tarragona, en concret, a la sala de gasos del laboratori on s’analitzen les mostres mitjançant tècniques cromatogràfiques. Les indústries petroquímiques es dediquen a refinar i transformar el cru del petroli, per obtenir productes de gran valor, un d’aquests productes són les gasolines. Aquestes s’obtenen de la destil·lació fraccionada del cru i gràcies a processos físics i químics, aconsegueixen adquirir les característiques necessàries per ser comercialitzades. Per tal de comprovar que els productes presenten els paràmetres físics i químics adequats o bé la seva composició és la correcta, la refineria té un laboratori d’anàlisi. Aquest laboratori determina i garanteix que els productes compleixen amb les especificacions de qualitat que es demanen, seguint com a criteri les normes establertes per organismes de normalització com ara ASTM, ISO o AENOR. En el cas de les gasolines, un dels anàlisis que es duu a terme al laboratori és la determinació de la seva composició mitjançant un GC multidimensional. Aquest equip permet separar cada grup d’hidrocarburs i a la vegada, dins de cada grup, separa els diversos compostos segons el seu nombre de carbonis. La finalitat d’aquest treball és determinar la precisió del mètode analític, que s’utilitza per identificar i quantificar les gasolines, i comparar aquests resultats amb els que estableix la norma internacional EN ISO 22854. També es vol determinar la veracitat del mètode comparant els valors obtinguts amb els valors acceptats de referència. S’utilitzen dues mostres, una correspon a una gasolina d’un exercici interlaboratori i l’altra una gasolina que s’utilitza per verificar l’equip. Als resultats obtinguts, se’ls hi apliquen diferents tests estadístics per aconseguir l’objectiu proposat. Gràcies a aquests tests, es conclou que el mètode analític és precís però no veraç, i per tant, tampoc és exacte.
Repositori URV